Tot i la sorra del desert, les Colònies comencen a agafar tracció i els infants es troben immersos en somnis de mi-i-una nits, espècia inquietant, i personatges tronats però divertits. Els monitors també van ubicant-se i la màgia de les colònies es fa tan densa que quasi sembla que la puguem agafar amb la mà… O seran els efectes de l’exposició prolongada a l’espècie? Bé, això ja serà problema pels Apassomi del futur.
2ª Aleia: Sultà el magnànim
El segon dia d’aquesta aventura arrancava amb l’adveniment del Sultà, un home de fortes conviccions (tenir les butxaques plenes) i batlle del llogaret, que els donà la benvinguda a Shurima, tot convidant-los a fer un tomb per la seva estimada medina per poder conèixer la fauna local, unes persones molt i molt peculiars que deambulaven sense gaire rumb. També ens explicà que la riquesa del territori, o com a mínim la seva pròpia, es basava en l’explotació de la valuosa espècia.
Els curiosos personatges eren la Nadia, en Rashid, el Kamal, la Layla i companyia. Sense esperar-s’ho Apassomis van veure’s involucrats en un misteri local que els requeria la recol·lecció de peces de pergamí. Aquestes mostraven una espècie de mapa a seguir… On els portaria aquell misteri?
El passeig per la medina obrí la gana als nostres aventurers, i alguna panxa ja roncava ben fort, així doncs entraren en una taverna propera recomanada directament pel Sultà, i freqüentada pels transportistes del desert (diuen que així se sap que s’hi menja bé), per a fer un bon àpat i recarregar forces.
Amb el banquet paït i les bateries recarregades, van rebre unes ordres reials del Sultà demanant col·laboració amb la reforma i decoració de les estances reials. Amb celeritat, els grups es van bolcar a elaborar unes vaixelles de terracota com ofrena al Sultà i confeccionar unes banderoles per engalonar els carrers i mercats.
Satisfet amb la feina d’un encàrrec ben fet, alguns joves van recordar el pergamí descobert durant el matí i, guiats per la lluna i les estrelles, abandonaren la medina per descobrir que ocultava la X marcada en el mapa.
Després d’una caminada a la fresca i sobrepassant una enorme duna de sorra, arribaren a un petit oasi on van trobar un petit cofre carregat de flascons d’espècia totalment idèntics als que els apassomis havien rebut a les seves cases… Segons sembla, estaven davant d’un carregament important d’espècie!
Més feliços que uns gínjols, enfilaren el camí cap a la casa per a ser sorpresos pel Chuck, un savi home vell d’aparença jove i a qui semblava que les sinapsis actuaven més de pressa que la boca. Ens explicà que era un expert de l’espècia i que des de feia anys treballava recol·lectant-la en les mines. Seria el seu peculiar aspecte i maneres, conseqüència de l’exposició prolongada a l’espècie?
I com que no se n’anirien a dormir sense aprendre quelcom nou, gràcies a la saviesa d’en Chuck descobriren que l’espècia real, com la que havien rebut a casa o la que havien trobat en l’oasi, brilla quan l’exposes a la llum ultraviolada! Amb aquesta preciada informació es dirigirien a les seves cambres a dormir i somiar en tot allò que encara els esperava en els dies per venir.