El ritme frenètic de les colònies ja ha arribat a una velocitat preocupant, les motxilles cada cop estan més a la vista i la bossa de la roba bruta cada cop és més plena. Alguns apassomis ja han preguntat allò de: Què falta molt perquè s’acabin les colònies? I les cares d’alguns monitors en veure que ja només falten 3 dies han mostrat estupefacció davant el compte endarrere que ja cada cop és més prop. Tot i això, un bon esmorzar ha esborrat qualsevol pinzellada de grisor i han corregut a aixecar la bandera entre rialles i corredisses.
6ª Aleia: picabaralla dels clans
De nou, el sol despuntava sobre el desert, però aquell dia, no era un dia comú. Després de l’aparició dels bandits i el robatori d’ahir, els caps de les cases van aparèixer per presentar-nos el gran torneig de Shurima. Una competició esportiva per demostrar la valia i la força dels habitants del desert. Podrien demostrar la seva capacitat per representar les quatre grans famílies de Shurima?
Entre ferotges batalles i grans jocs, els nostres Apassomis van competir per demostrar quin era el grup més preparat, i tot i les altes expectatives, els joves participants van mostrar-se mereixedors d’estar en la cursa per l’obtenció d’espècia; en agraïment els habitants del desert van mostrar els seus respectes als valents aventurers de l’esplai.
Faltat d’entreteniment, el Sultà decidí que tots els problemes passaven en un segon pla, i a la tarda va tocar organitzar el seu esdeveniment preferit: una bona cursa de camells. Amb els camells ben engalonats, els apassomis es van llençar ràpidament a l’ofensiva amb l’objectiu de travessar la línia de meta, tot superant els reptes de les proves que havien fet, i aconseguir totes les peces de la fotografia del nostre estimat Sultà, que la llei obliga a tenir penjada a cada casa, institució, i comerç obert al públic.
Havent sopat, i durant la trobada de la colònia, els bandolers del desert van fer una nova incursió per a fer la guitza i terroritzar als habitants de l’oasi. Tot i això, una sobtada aparició d’en Philip Knob que els va salvar a base de carisma i llengua afilada. Curiosa casualitat, que confirma la bona sort de l’americà per estar present en tots els moments sensibles…
Després de la calor sufocant del dia, la nit va caure al desert i la lluna guaitava tímida entre els núvols els ets i uts de les aventures a terra ferma. Tal com se sap, el desert amaga criatures i curiosos animals. Un d’aquests animals son les temudes hidres, uns animals que custodien la llum en les llargues nits desèrtiques. Els joves participants van rebre l’encàrrec d’enfrontar-s’hi sense cap mena de temor i van conseguir arrebatar-los-hi la llum i apagar totes les Hidres de Shurima.