Dia 6- El geògraf
Dia 5- El dormilega
10 de juliol de 2013Dia 7- El Fanaler
12 de juliol de 2013
Hola garriguencs!
Que tal ? Com va tot per aquí baix?
Bé, avui tinc moltíssimes coses per explicar-vos; però comencem des del principi, ahir al matí.
Després de llevar-nos com cada matí a dos quarts de nou, d’esmorzar i pujar la bandera amb l’ajuda del “a trenc d’alba” va aparèixer una noia que semblava trista i d’allò més tafanera, la geògrafa. Aquesta ens va explicar que havia tacat el mapa de la seva excursió preferida i ens va demanar a tots nosaltres si el podíem reconstruir. Així que vam decidir penjar-nos les maletes, carregar els nostres sacs (solament els grans), esterilles i cantimplora del coll i afrontar aquesta “Odissea”.
Vam sortir a la casa després de fer els serveis, cap allà a les 11 del matí i ens vam començar a enfilar costa amunt. Després d’una hora i una mica més de camí vam arribar al lloc on els grans van parar a dormir, allà vam deixar les motxilles i ens vam dirigir tots en una font on vam dinar el deliciós entrepà que ens van preparar les cuineres de la casa. Després de reposar i fer la digestió dues horetes per allà al voltant de la font, vam començar a aixecar-nos i preparar-nos per la nostra caminada.
Els petits van agafar el mateix camí per al que havíem vingut i van tornar a la casa de colònies. Aquests, al arribar, van banyar-se a la piscina i després cap a les dutxes. Quan tots estaven ben nets vam començar a fer les assemblees de grups on vam posar en comú tot el que allà vam dir a la trobada de la colònia, després de sopar.
Cap al vespre els monitors dels petits van explicar-los hi un conte anomenat Els colors de l’Àfrica on van utilitzar potets de vidre pintats de colors. Més tard van fer una ronda de massatges amb parelles, i al acabar tots massatges al Xavi! I després de la reflexió el bona nit i tots al llit.
Els grans, en canvi van seguir el seu camí fins a Puig d’Arqués, on vam arribar després de una hora i mitja de trajecte. A les 6 vam berenar al cim d’aquell puig, a la vora d’una dolmen que tenia més de 4.000 anys. Anàvem veient com el cel es posava fosc, i amb la por al cos i una mica de pressa vam arribar al terreny on haviem de fer bivac.
El temps va aguantar i no vam veure ni una gota de pluja en tota la nit, el la qual l’únic que vam veure van ser les brillants estrelles del cel.
Avui al matí ens hem aixecat i després d’esmorzar i hem vingut amb bon ritme fins a la casa de colònies on els altres ens han rebut ben alegrement.
A veure quines activitats tenim preparades per avui!!
Una forta abraçada a tots família,
Fins demà
