Dia 7- El Fanaler

12 de juliol de 2013

Tags

Bon dia des de comarques gironines!

Ahir va ser un dia d’allò més tranquil, ja que no va ser com tots els altres i a més va estar acompanyat de la pluja que ens va regar el pati durant l’hora lliure.

Els petits, que eren els únics que estaven a la casa de colònies, es van aixecar com sempre a dos quarts de nou i després d’esmorzar i pujar la bandera ells sols va aparèixer el senyor fanaler. Aquest era un home vestit de negre, i que semblava molt estressat, i deia que havíem de tenir tots un fanal, ja que si no el teníem i es feia de nit no podríem sortir a passejar a la nit. Així que els petits, acompanyats dels monitors que hi havia a la casa i no estaven d’excursió amb els grans, van fer molts fanalets amb una palla, una espelma i cartolina de colors decorada amb gomets.

Els grans, de mentre, estaven retornant a la casa de colònies amb les maletes penjades de l’esquena. El camí de tornada no es va fer gens de pesat i vam arribar “xino xano” a la casa de colònies. Al cap d’uns cinquanta minutets de camí vam arribar per fi al final del nostre trajecte, la casa de colònies l’Aldric, on ens esperaven els petits fent fanalets.

Després de que els grans es dutxessin vam estendre tovallola i sac i ens en vam anar a dinar. Després del deliciós dinar vam començar l’hora lliure, en la qual, com ja he dit anteriorment, va començar a ploure i vam passar a fer aquesta hora d’activitats lliures dins la casa de colònies. Escacs, jocs de taula, fer polseres, fer trenes…

Com que el cel es veia negre vam decidir no fer piscina i vam fer un.. “Culturín” activitat que va encantar als nens, on havien de pensar diferents tipus de paraules que comencessin per una lletra determinada.

Després d’això i al veure la gran millora del temps, vam donar pas a l’activitat que ja havíem programat, la gimcana d’aigua. On els nens tot i no haver pogut anar a la piscina a l’activitat anterior van acabar més molls que en una hora d’aquesta.

Al acabar vam passar a fer les assemblees de grups, en les que els nens, en alguns grups determinats, semblaven força exaltats, cosa que vam explicar a la trobada de la colònia.

Seguidament va aparèixer el senyor fanaler el qual molt esverat i estressat demanava els fanals, així que els vam anar a buscar i ell ens els va encendre. Després ens vam posar en fila i amb els fanals ja encesos vam començar la ruta del fanalet, que bonicaa! Tot de llums de colors van invadir els camins dels voltants de la nostra casa de colònies, i es van anar apagant una després de l’altra. Quan ja no quedava cap fanal obert vam seure a l’herba i vam escoltar un conte sobre les estrelles que ens va fer pensar sobre la amabilitat i la felicitat nostra i dels demés.

I.. Bona nit bons germans déu us dongui un bon son… vàrem anar a dormir per grups. Quina nit més tranquil.la vàrem tenir, l’eufòria del primer dia va passar factrura i els nens no van tardar més de mitja hora a adormir-se. ZZzzzzzzz

A veure quin munt d’aventures ens esperen avui, i els pocs dies que ens queden!

Una forta abraçada a tots família del Apassomi!