S’aixeca el sol el tercer dia de les colònies, i seguim el nostre camí com aprenents de cavallers màgics, tot ajudant al curiós aprenent Günther que té poca experiència, però també poca por d’enfrontar-se amb tot el que se li posa per davant per aconseguir el seu gran objectiu. Ja no queda recança de les llunyanes terres de ponent, i els infants irradien ja energia màgica i il·lusió per tots els racons de la colònia.

Romanç Cap.3: El manà i els pergamins màgics

Com ja us hem relatat en capítols passats del romanç, els aprenents de màgia cavalleresca de La Sala tenim molt clar el nostre paper en aquesta vila: ajudar en Gunther en el seu camí cap a convertir-se en un vertader cavaller i aconseguir l’artxé, la màgia ancestral. Tot això, seguint les ordres d’un mag boig amb aires de grandesa: en Mediv, que durant el matí es va presentar parlant-nos d’un element que tot aprenent ha de saber dominar: el manà, també anomenat la força de l’aigua. Per aconseguir aquest poder, els aprenents van haver de superar una prova rere l’altra i finalment, amb el seu gran salt a la piscina van demostrar a tots els mags de la contrada que podem aconseguir tot el que ens proposem, inclús dominar les forçes més salvatges.

Durant la tarda, aprofitant el moment d’eucaristia, vam treballar un altre dels elements a dominar, l’espiritualitat dels deixebles, tant important per concentrar-se en els moments més màgics. Per fer-ho vam poder parlar de problemàtiques que ens trobem en el nostre dia a dia i proposar petites solucions que poden ajudar a que el nostre món màgic sigui una mica més just.

Amb l’arribada de la foscor, va arribar també en Günther, molt nerviós per algunes llegendes i rondalles que ha sentit durant el dia sobre l’existència d’un màgic pergamí que no sap ben bé que relata però creu que pot ser clau pel seu procés cap a la màgia suprema, especialment per la forma en que Mediv parla sobre ell. Tot i això, hem de ser molt sigil·losos i camuflar-nos entre la foscor per tal de no generar gaire rebombori en aquest acte, que encara no sabem quines conseqüències pot arribar a tenir. Amb les nostres habilitats adquirides fins ara hem pogut trobar el pergamí, però encara no desxifrar-lo… Haurem d’esforçar-nos una mica i deixar-nos portar per la màgia de La Sala.

Després de tanta foscor, i just abans d’anar a dormir, encara vam rebre la visita de dos sonats trobadors que al ritme d’ukelele i flautí ens van relatar amb una cançó de gesta tot el que havia passat en aquells moments d’obscuritat, i com cada grup havia aconseguit aportar el seu granet de sorra per aconseguir els màgics pergamins.

Podrem descobrir que narren els pergamins? Serà un avantatge o una treva en el nostre camí del qual encara ens queden 7 dies? Està sent un camí molt màgic i, alhora, molt misteriós… Esperem anar resolent els misteris amb l’ajuda dels personatges més estrafolaris que roden les foranies de La Pobla de Lillet.

el Cronista