Ahir al matí ens va visitar un personatge petit, verd i molt arrugat, amb unes orelles grans i punxegudes… sabeu qui pot ser? Doncs ni més ni menys que el llegendari mestre Yoda, un gran savi que ha vingut a l’Acadèmia per instruir-nos en l’art de la meditació, la reflexió i l’equilibri interior.

Primer de tot vam celebrar una petita eucaristia gràcies al Fra Jordi, que ens va venir a veure des de Borges, en la qual cada grup va ofrenar un símbol que els representava com a grup i enumerant una sèrie de coses que ens agraden i ens fan sentir bé.

Com a activitat de tarda ens vam posar el banyador i va començar allò que tots esperàvem ansiosos des de feia dies… la gimcana guarra! Vam acabar tots bruts de cap a peus, deixant un rastre de farina, aigua i pintura de cara, però, sincerament, no hi ha res tan bonic com un infant brut i feliç. Com ens encanta posar-nos com a porquets! (És clar que després d’això vam anar tots de cap a la dutxa!)

A la nit va arribar un dels jocs més originals que hem fet fins ara. Segur que tots hem jugat alguna vegada al futbolí, però… què passa quan les figures dels jugadors som nosaltres? Vam voler sentir-nos figuretes per una estona, i ens en vam anar al camp de futbol de la casa. Allà vam col·locar una sèrie de cordes de punta a punta, i la norma més important era que no podíem treure les mans del la corda i que ens havíem de moure de cantó. Va ser un partit molt aferrissat i emocionant, i una experiència que va ser l’enveja del futbol tradicional.