Després d’un cansat dia d’excursió els nostres pirates exploradors han tornat a l’illa, i els que es van quedar a la casa han aprofitat per descansar, fer cohesió i relaxar-se una mica abans que el campament s’omplis de massa soroll. Encarem ja els últims dies d’aquesta aventura paradisíaca amb ganes de saber que ens queda per davant en aquests pocs dies que falten.
Ampolla n.VII: Gran casino
Arrenca un nou dia, i quan ens aixequem el sol ja fa estona que ens espera, al campament es respira una calma i tranquil·litat inusuals que permet escoltar els nostres propis pensaments… Els grans es lleven en una situació similar, tot i que amb la consciència que han de ser veloços per recollir les tendes i el campament improvisat abans de poder tornar i, si es pot, fer una capbussada ràpida en una ben ubicada instal·lació prop de la selva.
Un cop s’han remullat com calamars a la romana caiguts per la borda, han reprès la caminada decidits a incorporar-se de nou a la colònia i explicar la seva descoberta a la resta de pirates, que atònits, han escoltat el relat de la seva dura travessia i les velles llegendes que els han acompanyat durant la nit, juntament amb la lluna i la remor de les onades. Alguns fins i tot s’aventuren a dir que van escoltar bells càntics que els atreien mar endins…
Tots reubicats al campament pirata, hem menjat entre llegendes d’espases i misteriosos cofres del tresor, hem descansat una mica i ens hem preparat per al terratrèmol que estava per arribar. I sense esperar-nos-ho la concòrdia s’ha trencat ben aviat amb l’aparició, a cavall d’una festiva i irritant música, Jean-Carles Rayleigh, show man, farandulero i propietari del Gran Casino amb un nou tros de mapa que ens l’ha ofert a canvi de certa quantitat exorbitada de diners…
I quina millor manera d’aconseguir diners que gastar-los en un negoci de dubtosa legitimitat? De cap que hi anem, així ho hem fet, i després d’una llarga tarda en la qual no sabem si hem perdut o hem guanyat més diners dels que ja teníem, ens hem acabat enfrontant en un gran bingo per aconseguir el preuat tresor, el tros de mapa que encara ens faltava… Però ei! Quan ja el teníem hem estat atacats per un grup de bandits que després d’un intent fallit de robatori han marxat avergonyits, ja està bé la broma, lo que faltava.
A A la nit, però, la cosa encara no s’ha acabat, i és que el mapa ens ha portat rere la pista d’una misteriosa història d’un estrany tresor amagat per una persona que ja fa temps va creuar el mar que separa els dos mons… La manera de ressuscitar-lo? Ens hem hagut d’aliar amb un tenebrós xaman que encara no sabem si ens ha ajudat o si ens ha dut a la perdició, aviat ho sabrem, tot i això l’agitació dels boscos a la nit és cada cop major i comencem a tenir una mica de por de les forces que hàgem pogut despertar…