Dia 12 de juliol – Classe d’història dels monstres

Benvolgudes famílies, us escriu en Bob, l’home invisible, per a informar-les dels següents fets amb relació als seus fills i fills monstruosos i monstruoses, durant la seva estada a l’acadèmia per a monstres Aetheria.

Avui s’ha impartit la primera classe del Monstruós Pla Educatiu, història dels monstres. El professor encarregat d’impartir-la és la mòmia, que ha vist tota la història amb els seus propis ulls, perquè és el professor de més edat de l’acadèmia, té més de dos mil anys, s’adorm sempre que té oportunitat, i amb la seva roba enrotllada al cos no se li veu gaire la cara, però la seva mirada fa molta por, és un exemple a seguir per tots els monstres.

La lliçó va començar als orígens de l’època monstruosa, quan els monstres vivien tots units. Agrupaven forces per a poder-se amagar dels humans i que aquests no sabessin de la seva existència, però tenien molt ben definits els seus rols i poders, i abraçaven les seves diferències, però sovint, en feien un gra massa i apareixien algunes disputes. Per a representar aquesta època “pre-Aetheria”, la mòmia va tenir una idea horrorífica: jugar al gran joc de robar cues i elements. Va ser terrorífic, de cop i volta tots els infants portaven unes cues al cul i jugaven a prendre-se-les, estaven eufòrics i amb rialles d’orella a orella, no sé pas com la mòmia va tolerar tals comportaments. El matí es va arreglar quan alguns dels monstres van fer alguna trampa, ja era hora que algú jugués brut per variar!

A la tarda el Compte d’Estruch, el director, va presentar fer acte de presència i va presentar a tot el claustre de professors, el Bruixot, la Reptiliana, el Frankie, i tota la resta, jo també hi era, però a mi no em va anomenar, suposo que no em va veure…

Els professors van coincidir amb la idea què l’acadèmia estava especialment neta, i que això no ho podíem tolerar, per això el director va recomanar als nens i nenes monstres, que confeccionessin decoracions horripilants per a poder solucionar aquest problema i que el castell lluís i fos molt més terrible a la vista.

A la nit va arribar el meu moment preferit del dia, la mòmia ens va donar la seva última lliçó, la cerca de fantasmes. Per ell és molt fàcil perquè són igual d’antics, però per als nens i nenes va ser dificilíssim, perquè van haver de seguir un mapa per arribar fins al seu amagatall, però allí no van trobar res, gràcies a mi, us ho explico: com que ningú em feia cas, estava tant avorrit, que vaig voler sabotejar la classe de la mòmia i li vaig fer fugir tots els fantasmes sense que se n’adonés, i a la seva guarida vaig deixar-hi una nota firmada a nom de Bob, i els monstres no van ser capaços d’entendre que havia sigut jo i van anar a dormir amb la incertesa de saber què havia passat, va ser divertidíssim, encara ric ara! La llàstima va ser quan la mòmia, que se la sap molt llarga, els va calmar i els va dir que l’endemà es resoldrien els misteris que els atormentaven, no sé pas què li passa a la mòmia, abans era terrorífic i ara sembla que s’estigui tornant, perdoneu per la paraulota, una mòmia “amigable”.

Espero que no us entristeixi haver llegit que els vostres fills i filles s’estan divertint tant a l’acadèmia, i que seguiu confiant en el nostre sistema educatiu, dia rere dia, treballem perquè la seva experiència a Aetheria sigui terrorífica, plena de moments foscos i sobretot, que se n’emportin un molt mal record.

Demà us continuaré informant, per ara, me’n torno a fer les malifetes més terribles.

Salutacions formals,