Bon dia estimats familiars des dels Pirineus ! 

Quins païsatges més impressionants!! Com va per les comarques de secà? Per aquí dalt no en patim ni una gota de calor, i les jaquetes ja són gairebé tan imprescindibles com el fulard! 
Tot i això la piscina no es va escapar de que vuitanta nens i nenes s’hi banyesin. 

Però anem a la part important, seguim amb la nostra història:

Després de que els nens i nenes es despertessin amb molt d’entusiasme, vàrem esmorzar per primer cop al nostre alberg del Port del Comte, un esmorzar típic de colònies, amb mermelada, mantega, suc… I rapidament vam aixecar la bandera de la colonia també per primer cop en la notra estancia en terres pirinenques. Aquelll moment en que estàvem tots reunits vàrem decidir ensenyar als vostres fills l’himne de la colònia, aquest any inspirat en la cançó “Jennifer” per ser el primer cop no va sonar tan malament. 

Seguidament vam passar a fer les tasques que agraden més als nens i nenes de l’apassomi, els serveis. Alguns contents perquè els hi havia tocat exteriors, altres no tan perquè havien de netejar lavavos, però que hi farem si ho fas avui demà ja no! 

I al acabar va tornar apareixer… el Gran Cap Wasaki, que ens va encomanar la primera missió, fer d’arquitectes, i així construïr els tipis (tendes d’indis). Primer vam fer els fonaments amb canyes i fil, però aquest últim més endevant va ser substituï per cinta adesiva, més còmode. Alguns tenien més canyes , d’altres menys, alguns van centrar-se més amb l’exterior, d’altres amb fer uns bons fonaments perquè cap cop d’aire s’els pogués emportar. 

Després de tenir feta aquesta primera feina, vam reposar i vàrem recuperar forçes amb un deliciós dinar, un típic dinar que mai falla i que agrada a tots els nens macarrons i pollastre! 

Quan ja vàrem acabar ben tips, a descansar a l’hora lliure! Encara que alguns més valents, per no dir la majoria, no vàrem parar de moure’s, jugar a futbol… i molts d’altres van escriure cartes per a vosaltres.

Seguidament i molt puntuals, una cosa que estàven esperant molts nens…Cap a l’aigua! L’aigua estava gelada però els vostres fills són molt i molt valents, i fins i tot n’hi va haver alguns que es van animar a fer “aqua-gim”  amb dues monitores que no van deixar un sol segon de ballar.

I cap a tornar-hi, a la tarda vàrem prendre les mides del tipi, i cap a pintar el que serien les parets de la tenda fetes de paper! Per molt que hi haguessin pinzells els nens prefereixen pintar amb els dits, que per cert els hi queda molt i molt bonic! Les pistes d’esquí del Port del Comte sembles més aviat un poblat indi!  

En acabar els nostres  tipis el gran cap indi va tornar i ens va donar un missatge, que només podeim obrir a la nit, i va asignar els rols a cada un dels nens i nenes de cada grup: Cap de la tribu, bruixot, caçador, cuiner… papers que canviaran cada dia. 

Més tard vàrem fer assamblea de grup, on aquest any per valorar els nostres nens ho feiem amb un totem que tenia tres colors, el verd, el taronja i el vermell. I aquestes valoracions les vàrem posar en comú a la trobada de la colonia, on els caps de la tribu de cada grup van explicar quins eren els motius dels diferents colors dels tipis.

I després cap a sopar, quina gana teniem tots i totes, i mmm… quin arròs més bo! en aquesta casa ens cuiden com a reis! 

Quan ja era fosc els monitors van llegir el missatges que el gran cap indi ens havia deixat, on ens deia que haviem de trobar el seu totem, una de les parts més importants d’una tribu d’indis. I despres de molta estona buscant fragments del abecedari indi amb les nostres llanternes pel mig de la foscor, vàrem desxifrar on estàven amagades les diferents parts del totem, i quan les vam tenir totes el vam muntar, que gran! 

I quan el cansament ja es reflexava a la cara de més d’un nen vàrem passar a fer la reflexió on molts dels nostres nens van que havien fet el servei de reflexió al matí van escriure en una ploma o en una mà de paper el que n’esperàven de les colònies 2012. 

I.. Bona nit bons germans déu us dongui un bon son…  vàrem anar a dormir per grups. Quina nit més tranquil.la  vàrem tenir, l’eufòria del primer dia va passar factrura i els nens no van tardar més de mitja hora a adormir-se.  ZZzzzzzzz

Avere quin munt d’aventures ens esperen avui, i tots els altres dies que ens queden! 

Una forta abraçada a tots família del apassomi!

 
 PD: des d’aquí dins els sento cantar l’himne per tots els nens nens i monitors, encara que sona algun gall sembla que ja anem més coordinats! 

Fins demà!