Hola, hola pares i mares!

Que tal?? Com va tot?? Aquí ja sabeu, estem passant-nos-ho d’allò més bé, els vostres nens i nenes són fantàstics. 

Ahir quin dia… va ser un dia un pel diferent als altres sobretot per l’activitat de tarda. Però comencem des del principi:

Com sempre a les vuit i mitja del matí tots els nens ja estaven de peu, alguns més ràpids i d’altres no tant, els quals que s’aferraven als llençols com si els hi anés la vida! Però a tres quarts de nou tots i totes ja estàvem asseguts al menjador i agafant forçes amb un complet esmorzar, en el que no hi faltava res. 

Seguidament cap a aixecar la bandera al ritme de “l’Atrenc d’alba”, on també vam felicitar un aniversari i dos sants, i que els hi va tocar algun regalet! Quan tots estàvem asseguts al voltant de la nostra bandera, va aparèixer un altre indi, aquest cop era un savi d’una tribu molt llunyana, que ens va explicar les desgràcies que van ocórrer al seu poblat després d’una llarga sequera, i com els seus habitants van poder sobreviure a les greus condicions climàtiques. Així que ens va dir que nosaltres també ens hauríem de preparar, d’entrenar per si algun dia el clima ens juga una mala passada, i així ho vam fer! 

Per fer aquest entrenament, els vostres nens, van tenir que superar una sèrie de proves d’una gimncana. Hi havia vuit proves, i els nens es van dividir en vuit grups, que no eren els mateixos amb que acostumen anar habitualment, eren una combinació de nens de totes les edats. Cada vegada que superaven una prova se’ls hi donava una ploma de color, que havien de posar en una corona, i que més endavant ens tornarien a servir.

Quan varem acabar el nostra fructuós entrenament superant totes les proves, vam fer dues danses per fer una mica de gana. Tot i que ballar no és una de les coses que entusiasmi més als nens, aquestes dos balls van encantar als vostres infants, quins farts de riure ens vam fer!

I quan ja teníem el nostre estómac llest varem entrar a dinar i com sempre vam acabar ben tips amb el menjar tan i tan deliciós que ens fan en el nostre alberg, el vull repetir sona gairebé a totes les menjades. 

L’hora lliure va venir seguidament després del dinar, varem poder fer la digestió fent les coses que més ens agraden, jugant a futbol, fent polseres, descansant, parlant amb els nostres amics o amb els altres monitors… I després de pair el dinar, cap a la piscina. L’aigua estava més bona que el dia anterior i molta més gent s’hi va banyar. Ahir el sol també va atacar, i dissimuladament va pintar de vermell les cares de molts nens i nenes, i també de monitors.

Després de berenar tots els nens de l’apassomi esperaven l’activitat de tarda, però varem presenciar l’arribada del frà Jordi, força conegut per més d’un. Així que ens varem dividir en els nostres grups de sempre i vam fer una sèrie de pregàries, ofrenes i escrits de coses que no volien a la colònia. Mentrestant uns feien això i la trobada del grup, altres es posaven ben guapos i nets a la dutxa i al inrevés.

Al acabar això varem fer l’eucaristia, com es fa habitualment als diumenges. Però no va ser una eucaristia com totes les altres, el nostre frare ja portava ben preparat el nostre centre d’interès, els indis, i ens va explicar que ell havia estat en una tribu a la selva de l’Amazones i ens va portar dos instruments d’aquella tribu, una corona e plomes i un tapis fet per ells. Aquesta mena de missa no va avorrir a cap nen, la qual , també, va anar acompanyada de diferents cants, i del les pregàries, les ofrenes i els escrits que els nens havien fet.

A l’hora que tenim marcada a l’horari varem anar a sopar , i com en cada menjada les cuineres ens varen tornar a fer disfrutar amb el seu menú.

A l’ acabar de sopar tots ens varem dirigir cap a la gran sala de tallers, on hi varem fer la trobada de la colònia, l’activitat de nit i la reflexió. Al acabar la trobada de grup, el savi de la tribu llunyana va tornar per felicitar-nos i va dir que a més de preparar-nos físicament també ho havíem de fer mentalment, així que varem fer un concurs de preguntes de tota mena, des de cultura general, fins a saber quantes taules hi havia al menjador. Al acabar aquestes proves ens varem relaxar tots amb la part de reflexió, una mica més breu que la dels dies anteriors, per l’hora que era.

Aquest any els nens de l’apassomi sembla que hagin entès que el xivarri i la gresca es fa durant el dia, i no durant la nit, i tot els nens varen adormir-se en un tres i no res. El comportament del vostres fills és molt i molt bo, us mereixeu tota mena de felicitacions.       

Una forta abraçada a tots pares i mares !! I fins demà!