Benvolguts pares i mares,
Perdoneu pel retràs! Fa solament dues hores que hem arribat els de l’excursió llarga, quin cansament!! Però tots hem arribat bé, exhaustos, però haver fet aquesta gran feta ens ha fet sentir millor a tots! Però comencem des de primera hora ahir.
Ahir ens varem despertar amb musiqueta i sense que els nens sabessin el que els hi esperava, els varem aconsellar de que es posessin roba còmoda i les xiruques. Molts van sospitar que aquell dia els hi esperava l’excursió llarga!
Que anessin d’excursió es va confirmar quan després d’esmorzar ens va aparèixer una india amb una llança, i ens va dir que era la caçadora d’una de les tribus més importants de la regió, i que ens va explicar que els indis no eren sedentaris, sempre es movien per anar a buscar aliment i caçar, i nosaltres seguint el consell de la india, varem emprendre una Odissea. Dic Odissea perquè no ha estat gens fàcil arribar al nostre destí sobretot pels grans, però varem superar amb èxit tota mena de dificultats.
Els petits amb la motxilla petita (2n, 3r i 4rt) on hi portaven lo bàsic, cantimplora i els entrepans de dinar i els grans (5é i 6é) amb la motxilla gran on hi carregaven, a part de tot l’altre, la màrfega i el sac de dormir.
Tots varem començar la caminada junts, fins a les fonts del Cardener. El trajecte fins aquest indret, va ser llarg i cansat, sobretot pels més xics, encara que el recorregut feia baixada. Quan varem estar a les fonts, vam desenfundar els nostres entrepans i a clavar queixalada! Mm… Aquell matí havíem fet gana! Després d’una estona de relax per fer la digestió ens varem separar en dos grups, força diferenciats físicament.
El grup dels més infants va tornar cap a la l’alberg, el camí era força inclinat, però després d’unes tres horetes amb diverses parades varen arribar a la nostra casa al Port del Comte. Es varen dutxar, i després d’un magnífic sopar, com cada dia, varen despedir el dia amb un conte.
Els grans varen seguir fins a prop Sant Llorenç de Morunys, a un càmping en el qual varem muntar el nostre campament. El viatge fins al càmping no va ser molt dur a excepció del final en el qual varem haver de pujar una gran pujada d’asfalt. I després de banyar-nos una estona a la piscina i fer-nos un bon sopar tots ens varem posar a les nostres tendes i cap a dormir que l’endemà ens esperava un dia encara més dur i cansat.
Demà segueixo amb la segona part de l’excursió i el que farem aquesta tarda, a veure quines aventures ens esperen!
I per cert, el que els vostres fills han fet caminant és realment d’admirar!
Una forta abraçada a tots!