A poc a poc, tot aquest desfilat d’una història que semblava ingovernable es va posant, gairebé sense adonar-nos-en al seu lloc baix la mirada atònita dels nostres pirates, qui a mercè dels seus capitans, i perquè no dir-ho de les ànsies de fortuna, de mica en mica han fet avançar el seu vaixell personal a través d’aquesta intensa travessia. Lentament les últimes arestes que quedaven s’han anat llimant per tal de poder afrontar els últims dies de la millor manera possible, esprement l’experiència fins a les últimes. Agafeu-vos que les veles ja van a ple gas!

Arrenca el matí i hem tingut una nova visita inesperada, Kozuki Oden, pirata oriental vingut dels vells i exòtics mars d’Indoxina. Tot això ho hem hagut d’endevinar gràcies a les habilitats lingüístiques adquirides pels nostres capitans pirates qui ens han pogut fer de traductors. Això s’ha degut al fet que ahir, quan la colònia ja dormia, van anar darrere la pista de l’últim pedaç de mapa que els va portar a la taverna, on hi havia gran agitació després de l’arribada d’una flota mercant liderada pel savi pirata samurai.

Després d’arrencar-li el sake de les mans, el van convèncer per tal que fes un tracte amb els pirates i poguessin aconseguir així l’última peça del trencaclosques. Després d’una llarga xarrameca carregada de dobles significats, ensenyances antigues i filosofia Feng Shui, ha tret a relluir el seu gust per l’art de la guerra i ens ha reptat a què ens enfrontem en un torneig de batalles navals per al plaer de la seva tripulació, el guanyador es quedarà amb el mapa.

Però alerta, que els nostres pirates encara no tenien cap embarcació! Ha tocat doncs replegar material i posar-se mans a la feina traient a relluir la creativitat, inventiva i enginy per a fer les millors naus i fer-nos així amb el cobdiciat tresor. Tot plegat s’ha acabat materialitzat ja acabant el matí, quan els grups han presentat les seves creacions a la resta de la colònia, tot escalfant l’ambient de cara a la batalla naval que tindria lloc a la tarda.

Després d’aquest matí de feina esgotadora, i havent menjat i reposat, ha tornat a aparèixer en Kozuki per a explicar-nos els termes de la batalla naval, assegurant l’esportivitat i la integritat física dels participants. Bé això és lo que hem pogut entendre, ja que, per variar, la seva retòrica anava acompanyada d’estranyes paraules, aparents paràboles de significat obtús i curiosos moviments de Chun Kuk Do que ens deixaven amb una barreja de sorpresa i vergonya aliena, després dels quals ha donat la canonada d’inici a la batalla.

Corredisses per coberta, preparatius de munició i últims solsits de les veles per tal d’estar completament preparats per a la batalla… Primeres canonades, crits d’auxili, rialles entre el caos i esportivitat han regnat en la batalla naval que ha acabat amb un últim equip en peu i la satisfacció del vell llop dels exòtics mars orientals, qui content ens ha donat l’últim tros de mapa. Havent completat un mapa que encara no sabem on ens porta, hem decidit confiar- nos una mica i celebrar la victòria a la nit amb un joc de pistes dins el bosc, res podria sortir malament no? Aquí el que es busca és la tranquil·litat…

Encara quedava una rialla a la boca dels joves pirates quan la nit de les bèsties ha vessat la primera sang, i allò que havia de ser una agradable caminada per la natura, entre brisa marina i l’agradable companyia dels nostres amics, ha desembocat en una temible cacera en la qual, sorpresos i desvalguts, l’únic que han pogut fer els pirates ha estat refugiar-se de l’atac dels Senyors Boas Noites i altres monstres da Silva que volien acabar amb la colònia, tots els nostres malsons s’han fet realitat… Havent-nos adonat del despertar de les malignes criatures del bosc arran dels tanteigs amb forces obscures dels inexperts pirates, ens hem refugiat al campament esperant el resguard de la llum diürna, veurem com afrontem demà aquest problema, si és que encara hi ha solució possible.