Dia 13 de juliol – la ràdio quack
Benvolgudes famílies, sembla que se m’ha acumulat la feina per deixar que siguin les joguines i personatges qui narrin el dia, ja que el dia d’avui ja tinc trucant a la porta dos personatges més a part del d’avui. Crec que em tancaré al cofre a veure si així no em troben, però de fer-ho no tindríeu narrador per aquests dies, així que abans que m’ho repensi més cops, us deixo amb la Vymö.
Bon dia! Soc la Vymö i soc una mena de ràdio robot amb dos caps pensants, la meva història té molts anys, encara que per sort o desgràcia no en recordo poc més que el que vaig fer ahir. El que sí que recordem és que la Lily fou qui ens va rescatar del nostre etern descans, ja que el nostre anterior amo, ens devia deixar abandonades a les golfes d’aquesta casa tan i tan gran que denominen com a Can Joval, no entenem pas massa bé si sols necessitem carregar-nos quatre cops al dia, dues horetes cada cop sense oblidar-nos de la nostra migdiada obligatòria de 6 horetes. Bàsicament, igual com feu vosaltres quan mengeu i dormiu, quasi res.
Al matí va aparèixer un quack! Sí, un súper quack! Força gros, la veritat. Aquest ànec es diu Gingoro i a part que és amic nostre, li encanta l’aigua així que va convidar els petits aneguets a fer una gimcana d’aigua per tal que tothom pogués sentir la frescor que tant necessita en Gingoro per viure, després… despr… des…
Vymö? Vymö??? Vymö!!! Quack! Bé, sembla que a la Sra. Vymö se li han esgotat les bateries, però per sort de tothom tenim per aquí al Sr. Gingoro, el qual se’l veu molt entusiasmat (com de costum) per a seguir amb aquest dia 3, afegir, però, que ell denomina als infants com a aneguets o petits quacks.
Després de fer la quack gimcana, jo, el quack Gingoro i els vostres petits quacks, com cada dia vam anar a dinar i a fer cartes per enviar als quacks grans i a la tarda vam fer una activitat força quack, tranquil·la i sobretot reflexiva per tal de donar pas a un Sr. molt quack, en fra Eduard, amb ell vam aprendre valors, a respectar-nos i sobretot vam trobar un moment de reflexió molt buscat en aquests dies, juntament amb la celebració de l’eucaristia.
A la nit, gràcies al cofre i a la Lily, vam posar a l’elevador transformador el joc de màgia borràs i al fer-ho va aparèixer el Sr. Mag Borràs, el qual com tothom quack sap, fa aparèixer ànecs i conills amb l’ajuda de la seva vareta màgica, si més no aquest mag a part de ser molt famós i molt peró que molt quack, te unes mascotes anomenades Leprechuacks, aquestes ens va dir en Sr. Borràs que s’havien escapat i que anéssim amb molt de compte en acomplir l’activitat de nit perquè els quacks monitors estaven amagats per jugar al joc de les Hydres; hydres amb un, dos i fins i tot tres caps!
Quack! Em comenta en Sr. Borràs per la cueta que tinc, que no sabeu que és l’elevador transformador, quacksicament és una caixa en la qual la Lily hi posa la joguina que treu del cofre, elevant aquesta caixa per una paret, fins a entrar per la finestra, un quack ho fa, màgicament apareix el personatge del qual anava la joguina i comença a fer moltes quackades.
Després d’aquest dia tant quackiguai, me’n vaig a dormir amb els aneguets per desitjar-los-hi bona nit i que puguin dormir quacksidament, així que em despedeixo i espero poder tornar a quackejar per aquí.
En Gingoro ja dorm, la Lily també i en Sr. Borràs està carregant a la Vymö. Avui ha estat un dia en el qual els infants han après a ser un xic més joguina i menys… Menys… Com diria en Gingoro, menys quack!
Demà us seguiré informant amb l’ajuda de les joguines, per ara, vaig a la piscina aprofitant que en quack dorm i no està custodiant-la.
