Dia 14 de juliol – màgia Borràs
Benvolgudes famílies, us escric com cada matí des de Can Joval on avui ja m’està esperant en Sr. Borràs per tal de narrar-vos tot alló que han fet els vostres infants en aquest quart d’aquestes Colònies.
Ei! You! Ahaaa! Jo sóooooc en senyooooor Boooorràsss!!! Espero que pel vostre bé estigueu aplaudint des de casa vostra, o si no us hauré de fer un truc de màgia per tal que pugueu reconèixer la meva grandesa com al millor mag de tots els temps, nascut entre varetes i trucs, de la indistingible caixa de «MÀGIA BORRAS». Bé ara que ja ben segur sabeu qui soc, procediré a narrar-vos allò que ahir els conillets Apassomi van realitzar.
Qui són aquests conillets Sr. Borràs??? Shhht! Narrador, no interrompis el meu espectacle! Anomeno conillets a aquells que vosaltres denomineu com, infants o nenes i nens.
Al matí els conillets es van trobar amb la Lily, jugant amb diverses joguines del cofre. Les joguines, es van espantar quan van sentir al Sr. Poma i es van escampar per tota la casa amb l’anhel de què vingués algú a consolar-les. Ui… Puc llegir en les vostres ments gràcies als meus grans trucs de màgia que no sabeu qui és en Sr. Poma… Tot i que els conillets just ara ho estan descobrint puc dir-vos que en Sr. Poma és el resultat de la tauleta de la Lily passada per l’elevador transformador del qual us parlava ahir el meu amic Gingoro. Com que les joguines estaven espantades i esbarriades per la casa, els conillets es van dividir en els seus diferents grups per tal de cercar-les i tractar d’ajudar-les a recuperar la pau i silenci que tant necessitaven.
A la tarda, quan la pau regnava de nou en el món de les joguines, els petits conillets van rebre la visita d’una joguina una mica especial, la qual havien ajudat al matí, aquest va ser en Superheroi, encara que per allò que em diu el meu barret màgic, era un heroi poc justicier, si més no, va convèncer els conillets per tal de realitzar unes olimpíades per tal de posar em forma a les joguines i evitar que s’espantessin de nou per la pantalla d’en Sr. Poma.
A la nit hem rebut la visita d’un personatge rodamons i ben estrambòtic, anomenat Floppy. En Floppy es un pallasso d’allò més divertit, el qual tal com diu que fa espectacles per «tuto el mundo», en Floppy acompanyat d’en Gingoro, ens han convidat a fer a un concurs de talents, en el que els conillets han realitzat riures de tota mena, batalles de ball, enfrontaments d’embarbussaments i fins i tot cants a cappella. En els quals en Floppy, durant en transcurs del concurs, ha aprofitat per anar-ne fent-ne de les seves, tot mullant als conillets i conills més grossos amb les seves eines de pallasso rodamons.
Ara ja, arribada la nit, els conillets ja van de camí cap als seus barrets i jo me’n vaig amb en Floppy abans que se m’escapi que vull aprendre algun dels seus trucs per als meus espectacles, que encara que sigui el millor mag de tots els temps, sempre m’agrada aprendre i sobretot ensenyar trucs als altres visitants del meu entorn. Així que jo, Senyor Borràs, m’acomiado.
Per tant, fins aquí el dia número quatre d’aquestes Colònies Apassomi, 2026. Encara veig al Sr. Borràs allunyar-se perseguint al Floppy i… I recordo que ell té el meu nas! M’acomiado amb velocitat perquè se m’escapa! Bona nit, famílies m’acomiado i fins demà! Floppy! Floppy!!!
