Dia 15 de juliol – desaparicions
Bon dia, famílies! Avui ha estat un dia molt diferent en com el teníem al cap, per sort meva tinc per aquí a en Floppy, qui m’ajudarà a detallar tot allò que ha anat passant durant aquest dia tant calorós.
Floppy! Floppy! Bon dia, bom dia famílies de Colònies. Jo soc en Floppy i vaig ser l’encarregat de fer riure als vostres nens i nenes el passat dia quatre a la nit, a més com que em moc em todo o mundo, de vegades se m’escapen frases i paraules del darrer lloc on he estat actuant.
Avui al matí, els vostres infants i especialment jo, hem rebut um grande susto, perquè a l’arribar al cofre ens hem trobat unes piles i una carta del tot desagradable en relació amb el món de les joguines. En aquesta carta hi posava que havien segrestat, al famosíssim cotxe de carreres en Sr. Francesco Virgolini, a més com si no fos poc, qui ho havia fet, l’havia abandonat muito, muito longe i les piles que tant necessàries se li feien per a poder continuar actiu les havia tret per deixar-les al cofre i poder-nos restregar el seu pla malèfic. La carta no anava signada, encara que podria dir amb certesa que gràcies al meu nariz de palhaço, que se qui ha estat…
Durant el matí, un noi molt ben plantat el qual diu ser director d’aquestes Colònies, ens ha dit que com que feia molta calor no podríem fer dia d’excursió, ja que os responsáveis no ens ho permetien per seguretat. Si més no, vam poder gaudir d’una doble sessió de piscina perquè, després de córrer una estona, vam anar a la piscina a fer un aquagym d’allò més musical.
Després de dinar, aquells més grans de la colònia, es a dir, els infants de sisè, van marxar en la cerca del famosíssim cotxe Francesco Virgolini, trajecte en el qual aprofitarien per fer nit ja fins a l’endemà per tal d’expandir la cerca i assegurar-ne bons resultats.
A la tarda, amb la colònia un pèl més buida, vam aprofitar per fer jocs tradicionals dels quals s’han fet tota la vida a l’esplai, jocs com el Psicòleg, el telèfon amb mímica, la bomba, la corrent i una pila de jocs més que ben segur do que o seu infants, us podran narrar quan en tinguin oportunitat.
A la nit, ui a la nit! Ha estat una nit ben moguda, algunes joguines en vista d’una casa més buida que de costum eles aproveitaram a oportunidade para, envair algunes zones dels infants per a fer-les seves, tot creant un joc per tal que els infants tinguessin l’oportunitat de recuperar allò que era seu, tot jugant amb elles. O único problema és que en vista de poca guàrdia per la casa, s’han despertat unes joguines militars amb molta devoció per la vigilància, la cerca i l’enlluernament, joguines les quals s’han encarregat de vigilar aquelles zones en les quals hi havia altres joguines esperant per jugar amb els infants. Amb força dificultats, els meninos e meninas han aconseguit superar els reptes plantejats per aquestes joguines i recuperar la casa. Si més no i per estar segurs del tot, els infants de cinquè, han fet vivac a entrada da casa per tal de fer guàrdia per si a aquestes joguines els hi passava pel cap de tornar a causar estralls per la colònia.
Abans de marxar, m’estic assegurant que cap ànec ni cap mag m’hagin seguit com l’altra nit i em disposo a tornar al meu cofre per a reposar pel dia següent. Espero que la resta de la colònia malgrat els petits moments de por que hagin passat, puguin assolir-ne el mateix objectiu.
Ara que sembla que la normalitat ha tornat al món de les joguines, sols em queda desitjar sort als més grans per tal que puguin trobar al cotxe Francesco Virgolini i bona nit a la resta de la colònia.
