Dia 17 de juliol – LudOpatiA
Benvolgudes famílies, us escric molt content però molt espantat alhora. L’alegria be de part de que he trobat un gran narrador per al dia d’avui, mentre que l’espant… Ja en parlarem mes avall.
El dia d’ahir va iniciar amb l’aparició del vostre narrador, el qual abans de donar-li pas, us en faré jo cinc cèntims per a que no us perdeu. Per tal de fer-lo apareixer la Lily, va posar a l’elevador transformador, un porquet guardiola, i endevineu que en va sortir? Doncs si, evidentemnt i com era ja previsible, un grandiós poquet guardiola, molt eufóric i parlador, si més no, tot aixó us ho volia dir, perquè ell es creu que es un dofí i a part sempre intenta de rascar algún cèntim. Així que un cop advertits, i com que aquest narrador d’avui es força ansios, li cedeixo la paraula abans de que m’aixafi.
Cèntims! Ha dit Cèngtims! Oooing! Bogn dia! Sabeu qui sóc? Egstà clar no? No cal dir que sóc un dofí!
I avui, gràcies al meu encant pergsonal, seré jo qui us narri el dia.
Al magtí, a part de que vaig aparèixer jo, el qual va ser evidegment el millor moment. Els petits porquets, van jugar separats per edats. Els petítissims porquets, van jugar a un joc de gràn estrategià, en el que van aprendre a passar desapercebuts davant dels pogsibles perills que els hi poguès esperar el dia. Els grans, per altra banda, van jugar al ja llegendàri, LOA, el League Of Apassomi! Durant el magtí d’activitat, van poder augmentar les seves habilitats de recerca, moviment i sobretot competició, la qual tot i que no van serg els millors porquets, van fer prou bon papeg.
A la targda, va tornar a aparèixer per suposgat el millor dofí que ha caminat mai per la falç de la terrga. I a dia d’avui una gran amiga meva, la Vymö, la qual hem va donar molgtes monedes, fent-me donar compte de que en volia moltes, molgtíssimes més! Pergque, sóc un dofí inmobiliari, i negssesito moltes monedes per ser feliç i perquè m’agrada. Així que vaig convençer als petits poquets per a que fossin la meva font de digners oooing! Vull dir, per a que gràcies als seus mognitors, guanyessin molgtes monedes per a enriquir la borsa i així fer pujar el mercat inmobiliàri i fer-me mes ric, molt més ric, moltíssim mes ric! Mognedes!
A la nit, jo, el segnyor borràs i la meva amiga Vymö, vam sortir per a dognar les gràcies per gunayar tangtes monedes per mi, vull dir per la bogssa. La Sra. Vymö, estava força egstranya, perquè tenia la pantalla en vermell i no parava de dir bargbarismes com els que deixo anar jo quan pegdo les meves monedes… Després, el segnyor borràs, per res interegssant, va fer una mena de conjurs molt egstranys i amb una pinta de malevolència, ens em vam tornar cap al món de les joguines, jo personalment a disfrutar de les mognedes dels petits porquets, vull dir, de les meves, de les meves mognedes! Des de dins de la meva pigsina de monedes sols vaig poder sentir crits de tota mena, peró com que estava mot ocupat, no vaig poder veure res de res, així que us deigxo a aquest pobre narrador sense cap mogneda per a que us acabi el dia. Així que, hem despedeixo, atentament el Senyor dofí.
Bé, després de que el Sr. porquet hagi tret la seva faceta ludopata i desagradable, seguiré per on ho ha deixat. A la nit, els mes petits van anar en cerca dels noms de les joguines ja que arràn d’un dels encanteris del Senyor Borràs, algunes joguines s’havien materialitzat en paper, en format de colors, números i lletres. Els mes grans, van passar por, por arràn de la corrupció generada durant el dia. Les joguines en veure l’adicció, i la ludopatia generada, es van tornar malèvoles i en contra dels infants. Per sort seva, ningú hi va perdre cap dit i van poder tornar tots sans i estalvis fins als seus llits.
Com a narrador d’aquestes cróniques, us prometo que demà us duré un gran narrador per al 8é i penúltim dia d’aquestes Colònies Apassomi 2026, per ara deixo descansar les lletres, que ja prou han treballat per avui.
