Dia 18 de juliol – joguines sobre rodes
Bon dia, famílies i benvolgudes al penúltim dia d’aquestes Colònies Apassomi 2026. Ahir, va ser sens dubte el dia més veloç de totes aquestes Colònies, on en Sr. Francesco Virgolini ens va delectar amb la velocitat més pròxima al llamp que et puguis imaginar.
Com ja us podreu imaginar, el nostre redactor d’avui és en Francesco Virgolini, el cotxe més ràpid de tot el món o si més no, així es fa conèixer. Així que, sense més esperes, ús… Fiaaau! Buongiorno famílies, sono Francesco Virgolini i he estat tan i tan ràpid que no he deixat acabar les presentacions al vostre narrador. Jo soc italiano, encara que estic practicant el català, vale a dire que si s’em escapen paraules en italià, ja en sabeu el motiu.
Ahir al matí, vam fer la secondo meglio, attività du totes les Colònies, o si més no en la meva humil i veloç opinió. Aquesta va consistir a fer que tota la Colònia, va haver de construir el seu propi cotxe du corse, per grups, per tal de desafiar al llampec i encara que soni impossible, intentar d’almenys igualar la meva velocitat.
A la tarda, a la tarda si que va ser l’attività migliore di tutte le colonie, en la que els diferents grups di bambini, van competir, correr, saltar i fins i tot, realitzat jocs de velocitat mental juntament amb els le migliori auto da corsa, els millors cotxes que hagi pogut veure mai el ésser humà. Tot per a fer el millor temps en un recorregut molto emozionante, amb diferents proves que els mateixos corredors havien preparat amb anterioritat el mateix matí. La concorrenza, la vam anomenar la copa pistón, i qui no en sàpiguen el motiu d’aquest nom tan peculiar, estic segur de què els vostres petits pilots us hi podran ajudar quant a arribin a boxes. En resum, va ser un circuito, grandios i exitós!
A la nit, gràcies al fet que em moc molt i molt ràpid vaig poder observar que els petits pilots, van descobrir gràcies a les meves aportacions, que en Senyor poma, no és una poma gaire sana, de fet està molt més podrida de allò que la Lily es pot arribar a imaginar. Va ser en la mateixa nit d’ahir quan estàvem conversare, de què la tauleta és maliciosa per tothom i que la Lily és fàcilment manipulable, quan del no-res, la tauleta maligna, ens va parlar dient que ens vigilava sempre i que no estàvem segurs en luogo inesistente. Va ser per això que els pilots més experimentats van jugar a Vampirs vs humans, per tal d’entrenar-se en cas que toqués amagar-se de les càmeres d’en Senyor Poma, mentre els petits jugant al estratego, van ser capaços de camuflar-se en la foscor fent-se més difícils de ser detectats per la poma podrida que li ronda a la tauleta. I volem creure que ho vam aconseguir, ja que no n’hem sabut res més.
Per si de cas i com que tota precaució és poca, jo em vaig montar a l’auto più veloce del mondo per tal de marxar amb la velocitat més gran que mai s’ha pogut veure, i que de fet, continua sense poder-se.
Amb en Fransesco Virgolini, ja molt lluny d’aquí, em despedeixo i espero poder-vos redactar demà el darrer post d’aquestes Colònies amb l’esperança que, a aquesta tauleta no li passi pel cap de hackejar aquestes cròniques.
