Ja a l’equador de les colònies, ja es comencen a contar els dies que falten perquè passi tot allò que ens queda: la gimcana marrana, la nit de por, l’excursió llarga; i algunes cares amargues en adonar-se que, quasi de puntetes, però a la velocitat d’un coet, ja han passat cinc dies. Tot i això, la tropa no deixa que el ritme decaigui, i cada cop hi ha més ganes que arribi allò que, amb nervi, esperen, i tal com ninges alguns van unint caps entre improvisats interrogatoris a monitors i orelles curioses.

Amb la primera prova superada, els samurais van anar a dormir potser amb massa emoció, i el xivarri de la nit va provocar algunes cares de son en despuntar el nou dia, així com alguna reflexió de part de monitors mig posseïts per esperits, mig maleint la falta de son. Havent esmorzat i fets els serveis, alguns infants els ha tocat repassar les ancestrals ensenyances del Bushido, mentre que altres han estat visitats pel segon Gran Savi, acompanyat d’un curiós samurai trist.

Els han explicat que, pel segon repte del torneig del Red Sun, necessiten aconseguir elaborar un giny capaç d’atorgar poder, calma i visió als infants. Qui sap què serà? Tot i això, aquest Savi, en Hideo, és una persona calmada i pausada, i no ha volgut detallar directament com ho han de fer. Això ha posat trist, igual com moltes altres coses, al samurai trist, que per donar-nos un cop de mà ens demana que primer l’ajudem a posar llum a la foscor.

Així doncs, els joves aprenents han baixat al fang, literalment, en les boges proves de la gimcana marrana, que els ha deixat més tintats que un pergamí. Amb això, han satisfet al samurai trist per la gran quantitat de colors que no coneixia, però li continuava faltant la llum, per la qual cosa han decidit aprofitar la pintura i fer uns fanals que presentar-li com a ofrena. Ens ha donat les gràcies, i ens ha dit que ens reuníssim amb ell a la nit.

Al lloc de trobada ens han rebut 3 eixerits ninges que, tot i dir-nos que l’artefacte era un origami místic, han estat espantats per uns sorolls misteriosos, o l’esternut d’algun monitor, i han marxat corrent cap a les ombres. Com que un i un sempre és dos, no han dubtat en equipar-se els fanalets i han començat la recerca. Una vegada trobats, ens han donat un mapa on trobar la recepta de l’origami místic i, amb el pes de tot el que han descobert i les lliçons apreses, han caigut damunt els llits com a ploms. Serà una bona nit.