Bon dia, famílies, benvinguts i benvingudes al blog de les Colònies 2024. En aquest espai us explicarem el nostre dia a dia des del desert de Shurima, les nostres aventures, els personatges que ens anem trobant i també les anècdotes que ens puguin succeir. Així doncs, us animem a que ens acompanyeu en aquest petit espiell on podreu viure, almenys una mica, l’experiència dels vostres infants! Us hi animeu?

1ª Aleia: l’espècia i l’estranger

Ei tu! Sí tu! Què hi fas aquí!? Ah, que vens a conèixer la llegenda del desert de Shurima? Doncs has topat amb l’escrivà indicat! No és una història senzilla d’explicar, massa interessos i massa maldat han regnat en aquest aïllat desert… Però si t’interessa, pots visitar-me cada dia i t’aniré explicant com un territori tan pròsper ha acabat sent el desert més extens del món.

Fa molt i molt temps, un grup de nens i nenes provinents de la llunyana planícia de ponent van aterrar a l’immens desert de Shurima, un territori on regnen els escorpins i els camells per sobre de les persones.

L’arribada a Shurima va ser del tot desconcertant, en aterrar alguns nens i nens es van adonar que no coneixien els seus companys de viatge d’aquesta aventura així doncs van haver de posar-hi remei i descobrir-ne el nom, que segons diuen velles llegendes és la clau de l’ànima.

Des de l’arribada dels anomenats Apassomis al desert, l’enclau es va capgirar. Aquesta colla de nens i nenes van pertorbar la pau i la calma d’aquest paratge, alguna cosa s’estava coent al fons de les nostres dunes.

Per la tarda i just acabats d’instal·lar, va anar a presentar-se el Philip Knob, un extravagant turista americà d’una agència de voluntariats amb comunitats indígenes de les dunes; i que tenia una estranya fixació per un exòtic element que es troba en les arenes conegut com “l’espècia”…. Després de presentar-se i fer gala del seu desconeixement del terreny i supèrbia colonial, va desapareixer per anar al chill-out de l’hotel on s’allotjava.

Com era d’esperar, no només els Apassomis eren els únics habitants de Shurima. En caure la nit i donant la benvinguda a la llum de lluna, entre la foscor i els camins deserts, unes figures apareixien entre les ombres; membres de les grans famílies de les dunes es van presentar davant nostre i, entre mirades de desconfiança i alguna ganya desafiant, els hi van donar la benvinguda a la seva llar. També van aprofundir en l’assumpte de l’espècia. Aquesta substància mística i mil·lenària d’origen incert, es sap que té grans poders i un preu elevat per les seves aplicacions en diverses indústries estrangeres…

Després de tantes emocions i noves amistats els Apassomis ja pesaven figues i, tot i saber que la vida al desert floreix en hores baixes, van desfilar cap a les seves iurtes comunals on van reposar fins l’albada.

Com? Que en tens ganes de més? No vulguis córrer tant, aquest vell escrivà està cansat i necessita una tassa de te per recuperar força. Si vols, ens podem trobar a la mateixa hora i potser et deixaré mirar un rato més per aquest espiell cap a Shurima.