S’aixeca el sol el tercer dia de les colònies, i continuem navegant entre les ombres i la piscina per evitar la calor. Aquest diumenge, ja a les portes de la nova setmana, ha estat un dia marcat per una explosió de colors sobtada a la roba i pell dels nostres infants. Acostumats ja al nou quotidià, ja no queda rastres d’enyorances ni protestes, capbussats del tot a les colònies i les seves activitats.

Som conscient que tenim poc moviment als stories de les XXSS, però estem tenint algunes dificultats amb la cobertura. Gràcies per la paciència.

3ª Aleia: l’enganyifa

El sol d’un nou dia inindava de llum el territori shurimeny, el dia estaria marcat per l’important descobriment de la màgica propietat lumínica de l’espècia que els va explicant el, ja amic, Chuck. El que havia de ser un dia tranquil on poder descansar es va veure truncat per l’aparició de dues cares força familiars, dos caps de les grans famílies del desert es presentaren per demanar-los amablement, i per amablement ens referim a una clara coacció, que es poséssin a treballar per poder extreure la màxima espècie de les seves explotacions.

Ara bé, només hi ha havia un “petit” problema, i és que l’extracció d’espècie té un inconvenient i és que deixa a tot el que la toca brut des del primer pèl del cap fins a l’última ungla del peu! Per sort o per desgràcia, si hi ha una cosa que als Apassomis els hi encantava, era un bon repte i si l’aventura estava arrebossada amb fang, farina i pintura molt millor (depèn de qui li preguntem, clar).

Així doncs, amb ja les mans a la massa literalment, un festival de color va esclatar sobre samarretes, pantalons, esquenes i panxes dels improvisats miners d’espècie. Un festival que va donar els seus fruits i van aconseguir reserves d’espècia suficients per poder rebre el vistiplau de les inquisidores caps de família.

Després de la curta, però intensa jornada laboral, les cares dels Apassomis demanaven a crits una bona neteja, nens i nenes van posar rumb sota les carxofes i amb l’ajuda de mans, esponges i força de voluntat van poder fer desaparèixer l’espècia de les seves pells… Victòria!

Aquell diumenge, la medina no estava pas tranquil·la, veient que els habitants de Shurima desfilaven cap a un gran de reflexió els monitors i monitores demanaren als participants que pensessin sobre quines coses volien donar gràcies i fer-ne ofrena. Aquesta constel·lació d’idees d’agraïment i desig van servir per meditar durant la celebració de la fe, oficiada pel Fra Eduard, a qui hem agraït la visita.

Un cop les piles recarregades amb un bon sopar, esperava el zenit del dia amb un animat joc tradicional de Shurima on, aprofitant la foscor de la nit i l’extens territori, es van enfrontar per a trobar al sultà i la sultana que assetjaven entre les ombres. Satisfets per la feina feta, però, els caigué l’ànima als peus en descobrir de la mà de les caps de les cases, que l’espècia que havien minat al matí, no era l’espècia màgica real i que havien estat estafats. A dormir calents.