Dia 16 de juliol – Talents, compres i foscor

Benvolgudes famílies, us escriu en Bob, l’home invisible, per a informar-les dels següents fets amb relació als seus fills i fills monstruosos i monstruoses, durant la seva estada a l’acadèmia per a monstres Aetheria.

Ahir el dia va començar amb la colònia separada, perquè com us vaig dir ahir, als grans els vaig fer seguir un fals rastre que els va guiar al poble del costat, i van acampar allí per passar la nit.

El dia va començar a la casa de colònies amb energia, en Cletus va aparèixer per a explicar als petits que havien d’utilitzar un conjur defensiu per a protegir de possibles altres atacs meus, però no servia qualsevol conjur, havia de ser el conjur més potent possible. Els maleïts infants monstres van estar tot el matí preparant actuacions musicals i teatrals, perquè van recordar les paraules del bruixot: “La música i l’art són fonts de màgia inesgotables”. Òbviament, no va servir gaire la màgia que van fer, però això ja us ho diré al final de la circular, el cas és que van organitzar un concurs monstruós de talents, van convidar a les Muses, monstres antigues que han vist tot l’art de la història de la monstruositat, i aquestes els van jutjar molt durament.

Just quan acabava el concurs van arribar els grans, que havien matinat per a desmuntar les tendes i emprendre el viatge de tornada, van arribar amb una flaira monstruosa que va tombar a més d’un humà pel camí, per fi comencen a actuar com a monstres de veritat, quin orgull! Per desgràcia, les noves normes del Compte d’Estruch són que tothom s’ha de dutxar després de cada excursió, per tant, la monstruositat els va marxar canonades avall just quan van arribar, no hi va haver temps ni perquè els petits veiessin com eren de pudents els grans, quina catàstrofe.

A la tarda, es va recuperar l’horari acadèmic, i es va dur a terme una de les classes que més mal record tinc dels meus dies d’estudiant, la classe de pocions. Mai vaig entendre per què el meu professor d’aleshores m’obligava a saber fer la poció d’invisibilitat, m’ho haurien d’haver convalidat! La qüestió és que va treure el cap per la finestra del laboratori de pocions el professor Parzival, el bruixot, i va donar als vostres fills i filles monstres les receptes per a fer cada grup la seva pròpia poció, però hi havia un problema, el Cletus els va explicar que els preus dels ingredients s’havien apujat molt per la inflació (que també afecta la societat monstruosa) i que amb els diners que tenim al fons escolar no donava i ens va proposar que “multipliquéssim” els diners amb els jocs que ens proposava un mercader ambulant que passa un cop per setmana per l’acadèmia. Així ho van fer, i en qüestió de dues hores, tots els grups van poder fer les seves pocions i superar l’assignatura més difícil.

A la nit, vaig tornar a fer de les meves, i la millor part és que encara em va sortir millor que l’altra vegada. Vaig robar la relíquia davant de les cares de tothom! Em vaig tornar invisible i la vaig agafar amb les mans, va ser molt senzill. Els professors que estaven explicant el que farien els nens i nenes a la nit es van quedar estupefactes i no van poder fer res per a evitar que me l’emportés, em tenen tant de banda que no van ni caure en el fet que soc un home invisible, quins “professionals”…

En Frankie, el Compte i el Cletus estaven justament explicant la prova de la nit, que consistia a jugar al Stratego quan vaig robar la relíquia, i cap dels tres va ser capaç d’evitar-ho. Amb el trasvals, van poder trobar el coratge per a actuar i van decidir que s’havia d’evitar a tot cost que m’escapés del castell amb la relíquia, així que van preparar un Stratego especial perquè ningú pogués sortir del perímetre de la casa, però no saben que tinc el meu propi amgatall, així que de poc els va servir.

Segurament l’endemà al matí voldran tornar a recuperar la relíquia i castigar-me, però no els ho consentiré, al cap i a la fi, l’únic que s’està encarregant d’aterrir als alumnes, que és la tasca principal de tot bon docent, soc jo, els altres es limiten a tractar “bé” i “amablement” als alumnes, és repugnant, tan repugnant, que alguns alumnes monstres estan començant a dir que no volen tornar a casa perquè aquí són “molt feliços”, és intolerable.

Acabaré aquesta circular amb un toc d’atenció a algunes famílies. Ahir, i s’espera que avui es repeteixi, vam rebre algunes cartes per correu postal, firmades per les famílies dels nostres alumnes monstres, i eren cartes superemotives, carregades d’amor i amb missatges preciosos que van emocionar molt als vostres fills i filles; us demanem si us plau que aquest fet no es torni a repetir, no podem consentir com a centre educatiu que els monstres rebin tantes mostres d’amor i afecte per part de les famílies, si no mai seran capaços de ser monstres despiadats capaços d’anar pel món ocasionant problemes. Avisats quedeu, si els vostres fills i filles es tornen bones persones, en lloc de ser monstres terrorífics, serà tot culpa vostra, no acceptarem cap reclamació!

Demà us continuaré informant sobre l’estat de la relíquia i com els vostres fills i filles continuen amb aquesta aventura tan terrorífica.

Salutacions formals,

• Bob