L’últim dia sencer de les colònies es presenta amb perspectives de ser una bomba d’emocions i nervis a flor de pell. Si girem la vista enrere, en un tancar i obrir d’ulls hem vist passar deu meravellosos dies aquí, a Can Joval. Alguns, fins i tot, clavarien ungles i dents per quedar-se aquí uns dies més, tot i que molts ja tenen unes ganes boges de tocar el seu llit.

Durant el matí, els nostres herois van preparar la decoració del menjador on farien el gran sopar, i també van poder elaborar la seva pròpia varietat de gelats de fruita i xocolata. Era l’únic que faltava per tancar una gran vetllada com la que els esperava.

A la tarda, el doctor House M., que conspira per ocupar el lloc de la baronessa a la fàbrica de gelats Wenceslau, va encomanar tota la feina bruta als nostres petits herois. Però no tot és sempre tan dolent com sembla, i aquí ens encanta tot el que tingui a veure amb embrutar-nos, així que va ser una excusa perfecta per gaudir com uns porquets a la tradicional gimcana guarra.

A la nit, els herois es van dutxar i arreglar per celebrar l’últim sopar de la colònia tots plegats. Van anar entrant per parelles ben diverses i van poder gaudir d’un gran menú de comiat. Un cop acabat l’àpat, els nostres protagonistes van demostrar les seves habilitats sobre la pista amb una sèrie de coreografies que havien estat preparant. Però enmig d’una vetllada alegre i distesa, va irrompre el malvat doctor, enfadat de veure’ns tan contents després de treballar. Va anunciar que definitivament havia arrabassat el lloc a la baronessa, i que era oficialment el propietari de la fàbrica. Els seus plans no variaven gaire dels de la baronessa, però encara semblaven més terribles.

Aparentment, la colònia estava en perill i, com era d’esperar, van acudir al rescat els superherois que ens han estat protegint tots aquests dies. Malgrat els seus superpoders, el doctor i els seus sequaços eren molts, així que els superherois van patir una derrota momentània. En aquell precís moment, com una senyal, totes les televisions van retransmetre la mateixa notícia: els gelats de peix de la fàbrica Wenceslau, tot just adquirida pel doctor House M., estan arrasant a tot el món amb la seva innovadora varietat. Inicialment, aquest sabor havia estat rebutjat per tothom sense ni tan sols provar-lo, però poc a poc s’ha anat obrint camí al mercat.

Tota la colònia estava atònita. Què estava passant? Realment els gelats d’aquesta fàbrica eren tan dolents com es pensaven? Potser s’havien precipitat, havien jutjat massa d’hora. Potser el doctor no era tan malvat com els havia semblat des d’un principi, només un boig amb idees de bomber. En realitat, ni tan sols havia tingut mai intenció de fer-nos-ho passar malament en cap moment. Al cap i a la fi, sense això no hauríem tingut unes colònies tan inoblidables com aquestes, veritat?

*          *          *

Una suau brisa de bon matí acarona la cara mig endormiscada d’una colla de nens i nenes. S’aixequen, es miren al mirall, es renten la cara i es posen el fulard per última vegada. La seva aventura està a punt d’acabar. A poc a poc, van posant dins la motxilla tot allò que havien dut. Com solem dir, però, sempre tornen amb alguna cosa més a la motxilla: tot allò que han viscut. És una d’aquelles càrregues que no pesen, sinó que ens fan els peus més lleugers i ens ajuden en aquest camí que és fer-nos grans.

Amb això s’acaba la nostra aventura, però tingueu sempre en ment, petits valents, que no fan falta superpoders per a ser un superheroi. Ni tan sols una capa o una màscara. Només cal buscar aquella força que teniu tots dins, aquella llum als ulls, allò que us empeny a fer d’aquest món un lloc una mica més bo. Esperem haver-vos pogut ajudar a trobar-ho.

Amb tot l’afecte del món,

l’equip de monitors i monitores de l’Esplai Apassomi