Molt bon dia família del Apassomi!

Avui hem dormit ben plans, després del gran dia que va ser ahir, varem ajudar a un bon artesà indi a trobar les seves eines dos cops. Però millor comencem des del principi, no?

8:30, els nens varen notar alguna cosa fresqueta per la cara… Els havien despertat amb crema i after-sun! I seguidament vam continuar amb la rutina de sempre, ens vestim, ens rentem, les mans la cara i les dents i després d’un apetitós esmorzar, a aixecar la bandera. Els serveis, divertits com sempre!

Al acabar això se’ns va aparèixer un indi, exactament l’artesà de la tribu, que ens va explicar que ell de petit havia patit molts malsons, i la seva avia preocupada per ell, com totes les avies, li va construir un atrapa-somnis, i que li agradaria que tots en tinguéssim un. Així que amb el material que teníem (llana de colors, fils, plomes de colors, fil ferro…) varem fer el nostre atrapa-somnis, que ens protegiria de tota mena de malsons. L’elaboració d’aquest objecte indi va costar a alguns més que altres, però quan els varem acabar tots feia goig de veure’ls.

Després de finalitzar l’activitat de matí varem fer cua per entrar a dinar, com sempre tots molt impacients, ens varem rentar les mans i varem entrar al menjador, cadascú al seu lloc. Canelons!! Que bons que eren!! Fins i tot els podríem arribar a comparar amb els de la nostra mare o als de la nostra avia.

L’hora lliure ens va ajudar a que baixessin bé els deliciosos canelons, i a fer-nos passar a tots una bona estona, els més cansats descansant i els més valents movent-se i sense parar de córrer.   

I quan ja varem descansar o ens varem cansar vam anar tots de cap a l’aigua! Cada dia està més bona l’aigua! Encara que n’hi ha que encara no l’han ni provat, i prefereixen fer polseres ! Amb aquest solet ens posarem tots ben morenets, o com a mínim vermellets.

Al acabar de berenar el mític pa amb xocolata de les colònies, l’artesà indi va aparèixer i ens va felicitar per la feina feta, i ens agraït, ens va voler mostrar quin era el lloc que l’inspirava  més a l’hora de fer les seves eines i invents.Per fer-ho ens varem posar les botes o les quets de caminar, un mitjons còmodes i varem seguir les pistes que l’artesà ens havia deixat clavades en una diana al llarg de tot el camí, fins arribar on hi havia el preciós mirador des d’on veiem, sencera, tota la comarca del Solsonès. Quines vistes!

Després d’una tarda força moguda varem anar a sopar amb molta gana, i el plat que tots els nens i nenes de l’apassomi esperaven, la seva amiga la verdura! Tot i que aquest no sigui un dels plats preferits dels nens no hi van haver massa queixes. Els vostres nens saben menjar de tot!  

Quan feien la trobada de la colònia, el senyot artesà va tornar a venir, aquest cop molt exaltat! Li havien robat les eines, quina desgracia! Però per sort els nens de l’esplai, molt solidaris, varen decidir ajudar-lo, i per grups varem buscar les eines de l’artesà indi, per tot el patí, quina sort, les varem trobar totes, i el senyor artesà molt agraït per la nostra feina feta ens va regalar uns collars fets per a ell, que ara tots i cadascun dels nens porten!

I després d’una molt i molt bonica reflexió, on també varem pensar en monitors que no havien pogut venir, i on els nens participen cada cop més, vam anar despedint els nens al ritme del bona nit bons germans! Els vostres fills que comencen a notar algun el cansament cauen rodons solament de tocar el matalàs!

Ja sento rialles per fora, aviam quina activitat ens espera avui! Demà us ho explico! Una forta abraçada  a tots pares i mares!