Passat l’equador de les colònies, es comencen a contar els dies que falten perquè passi tot allò que encara queda, les activitats típiques de cada any i algunes de noves que hauran enginyat l’equip de monitors i monitores. Tot i això, no deixem que decaigui el ritme i cada cop anem entenent més i enllaçant les històries dels diferents personatges que ens visiten dia rere dia.

Romanç Cap. 5: Els leprechuacs i el Tumba

Amb el pergamí trobat, el mapa seguit i la presentació del Panzer Kaiser engeguem un nou dia amb la visita del Jimmy Aces, un senyor vell, estrany i brut i ens parla de les bèsties del fosc personatge que coneixíem la nit anterior, els lepretxuacs. De la poca informació que en tenim sobre aquest ésser, en sabem que són molt bruts, fan un crit agut característic i que els seus ulls irradien una tènue llum vermella.

Durant el matí i per poder combatre’ls, decidim fer un seguit de proves per embrutar-nos el màxim possible i amb la brutícia que aconseguim dels membres dels nostres grups fer una poció que aconsegueixi repel·lir la seva presència.

Quan el sol gratava ja els pics de les muntanyes, ha aparegut de nou el grup de trobadors. Han explicat que es fan anomenar Companyia Roger de Flor, i que el que canten són cançons de gesta, un tipus d’històries musicades, que parlen d’epopeies èpiques i els seus herois. Després de viatjar arreu del món, de Lisboa fins Anatòlia, han decidit fer parada a la nostra colònia, ja que l’aura màgica del llogaret i el que hi estava passant els ha inspirat per escriure noves cançons. Després de la xerinola, ens han donat alguns consells per a fer-nos amulets de protecció contra les criatures malignes.

Amb l’arribada de la foscor i la nit comencem a percebre un ambient desconcertant acompanyat d’unes llums roges característiques de l’enèmic que hem estat intentant evitar durant tot el dia d’avui, són els Lepretxuacs. Tot i l’estratègia preparada, el que hem fet no ha funcionat i només ens queda enfrontar-nos a ells immersos en la negror que tant els hi agrada. Així doncs, agafem llanternes i comencem la batalla, de la qual finalment n’hem sortit vencedors. Després de tot el dia d’avui, hem aconseguit el nostre objectiu i a més ha aparegut en Mediv informant-nos que qui el tenia segrestat se n’ha cansat d’ell i l’ha deixat anar.

Així doncs, amb el pes de tot el que hem aconseguit durant el dia i les lliçons apreses, els nostres aprenents han caigut damunt els llits com a ploms, serà una bona nit.

L’endemà, el 6è dia de les colònies, rebem de bon matí en Günther tot il·lusionat ja que ha aconseguit resoldre el misteriós pergamí amb l’ajuda de Mediv. Aquest ens indica un punt al mig del bosc, i el vell savi ens ha informat que és un bon lloc on seguir amb la recerca del preuat artxe, la màgia suprema que Günther segueix buscant amb la nostra ajuda.

Amb les motxilles lleugeres, la gorra al cap i la cantimplora ben plena enfilem camí cap al bosc, on esperem trobar més respostes que preguntes. Havent dinat, les vicissituds del destí ha fet aparèixer un faune anomenat Tumba, vingut des de les profunditats del bosc i molt nerviós. Entre nervis i tartamudeig, ens assabentem que fa molts anys, el rei Artur va tenir una premonició sobre la seva mort i va decidir amagar amb intel·lecte l’objecte que conté l’artxé perquè només el proper guardià el trobés. Sembla que per sort, en Tumba té una pista però, ben temorós pel que li pot passar si ho fa en solitari, decideix demanar-nos ajuda per buscar no només un element, sinó 3, una corona, una espasa i un escut, que ens ajudaran en la nostra recerca de l’artxé.

Per poder examinar i explorar bé tot el perímetre decidim separar-nos i els grups de 2n, 3r, 4t i 5è de primària tornen a la casa per rebuscar entre el camí d’anada, el qual no hem investigat suficient i els de 6è i 1r d’ESO seguim el llarg camí que ens portarà cap a l’Ermita de Falgars on passarem la nit; vora les muntanyes i sota les estrelles. A partir d’aquest moment no sabem ja si els altres han trobat el que cercaven o no… I haurem d’esperar fins demà, que ens retrobarem de nou tots junts a La Sala, per resoldre-ho.

el Cronista