Novè dia: Ja som Jedis — Últims moments a la Ruca

17 de juliol de 2016

Tags

Molt bon dia, famílies!

La feinada ha estat nostra aquest matí per fer allò que no agrada a ningú, que és fer la motxilla per marxar. Que diferent era quan ens la fèiem per venir cap aquí, no? Les ganes que hi posàvem, les pessigolles a la panxa, la curiositat sobre què ens esperava… i ara, ara que ho hem passat tot, tot el que hem viscut ho hem de posar de nou a la motxilla. Feina rai.

Però espereu, que encara us hem d’explicar com ha acabat la nostra aventura! I quina manera d’acabar!

Ahir al matí, després de totes les lliçons rebudes i apreses, era el moment de posar a prova la nostra vàlua com a jedis. Sí, és estiu, però això no deixa de ser una acadèmia i ahir tocava examen! Res de paper i llapis, però. Sabates de córrer i molta energia. Mitjançant diferents proves vam repassar tot el que hem anat aprenent al llarg d’aquests dies, i no ho podíem fer millor! Però hauríem d’esperar fins la tarda per saber-ne els resultats… quins nervis!

L’esperat moment va arribar. El gran Xavi-Wan Kenobi, el director de l’Acadèmia Jedi, es va plantar davant de tots nosaltres amb el seu posat ferm i seriós. Davant l’expectació i la respiració continguda dels candidats a jedis, ens va anunciar que tots havíem superat l’examen amb èxit i que, per tant, la nostra preparació havia acabat i ja érem jedis de cap a peus. Per fi! Encara ens costa de creure!

Així, doncs, al vespre, ens vam mudar amb els nostres uniformes jedis, i va començar la cerimònia de graduació de tots els alumnes, amb un emotiu discurs del director i l’entrega de les bandes i les medalles d’honor. Fèiem una pinta extraordinària!

Un cop acabada, ja era hora de sopar, i és que això de fer exàmens i cerimònies fa venir molta gana! Va ser, però, un sopar diferent, un sopar de gala, de dos en dos, i amb un menú selecte. Ens ho mereixíem!

Potser ja ens havíem graduat, però els problemes no s’havien acabat… les expressions d’alegria i l’emoció d’haver arribat fins aquí, de cop, es van esfondrar amb l’arribada del temible Darth Mandingo, acompanyat pel seus sequaços clons. Feia molt de temps que esperàvem aquest moment, d’estar entrenats completament per a poder enfrontar-nos-hi i ajudar al nostre mestre Jo-An Gin a derrotar-lo. La lluita va ser aferrissada, i semblava que tot es quedaria en res si fallàvem un sol pas, però vam ser valents i no vam abandonar la batalla, ja que hi teníem moltíssim en joc. Vam posar en pràctica tot el que havíem aprés: les tècniques amb l’espasa, la Força… i amb els crits i la força de tots plegats vam poder fer-lo caure a terra per a que Jo-An pogués derrotar-lo. Però la sorpresa va ser descomunal: en treure’s la màscara, vam descobrir, amb els ulls com a taronges, que sota l’aparença de Darth Mandingo s’amagava Ar-Nau Gin, germà de Jo-An Gin i un dels nostres mestres.

Corromput pel costat fosc, havia estat fingint que ens ajudava mentre boicotejava els nostres plans. Penedit per les seves accions, va demanar-nos que el perdonéssim pel mal que ens havia causat. Com a bons jedis, no podíem fer altra cosa.

Els nens i nenes de minicolònies també van acabar al seva aventura amb èxit, ens han explicat. La recerca de l’Olaf va donar els seus fruits i per fi van retrobar el seu encantador amic. De ben segur que han viscut una gran experiència, les seves cares ho diuen tot. I el seu petit món, aquests dies, s‘ha fet una mica més gran.

Aquest matí, el nostre últim matí, i encara commocionats per tot el que va passar, hem encabit tota l’habitació dins les motxilles, i tots els racons de la casa, on tantes hores i aventures hem passat, han quedat despullats. Dins el pit tenim una sensació estranya… hi ha algun nom per explicar allò que sents quan et sents buit, però a la vegada… ple? Ens encongeix el cor haver de marxar, però tot el que ens emportem no ens ho traurà mai res ni ningú. I, quan arribem, lluirem amb orgull les rascades al genolls, els blaus i algun que altre tall. Perquè cada ferida té una història i cada moment que hem superat el dolor guarda un trosset de satisfacció. Sabem que no importa si portem la samarreta bruta o els cabells despentinats si allò que estem fent ens omple i ens fa grans. I no ho dubteu, que ens hem fet grans. I que som capaços de donar molt, d’estimar, d’assumir responsabilitats, i de menjar-nos tot el que tenim al plat. Som capaços de fer-ho tot i més, i a vegades no en som conscients. Recordeu-nos-ho sempre que pugueu, recordeu-nos, si us plau, com en som, de grans i capaços. I serem invencibles.

De part de l’equip de monitors i monitores de l’Esplai Apassomi, moltes gràcies per confiar en nosaltres un any més, i per deixar-nos ser nens una vegada més.

Recordatori: Us recordem que avui ens veiem a la casa de colònies la Ruca a Avinyó a les 16h.

Us recomanem que per accedir a la casa agafeu l’eix transversal, C-25, direcció a Girona, prendre la sortida 145 direcció Artés, dins la població seguir les indicacions i agafar la pista no asfaltada fins a la casa de colònies, són 6 km.