Ahir al matí ens va tornar a visitar, amb cara de preocupació, el pilot de nau del dia anterior. Es veu que la seva nau s’havia descontrolat i havia tingut un accident, i que havia perdut dues peces molt importants sense les quals no pot reparar-la. Com que la missió d’un jedi és sempre ajudar qui ho necessita, no ens ho vam pensar dos cops i ens vam posar les sabates de muntanya. Segons les indicacions del pilot, vam seguir una ruta aproximada per buscar on podien ser les peces (i no cal dir que vam passar una estona genial caminant tots plegats).

Vam caminar una bona estona, fins que vam arribar a un lloc fresc i amb ombreta on poder dinar. Buscant, buscant, els petits de la colònia van trobar la primera de les peces. Només en faltava una altra, però, allò, ja era feina dels més grans. Arribat el moment, ens vam separar, amb l’esperança que els grans de la colònia trobessin allò que anaven a buscar.

Els petits van retornar a la casa, cansats però satisfets, i els grans van seguir endavant, endavant… fins arribar al poble de Moià. Allà, van gaudir d’un merescut bany a les piscines municipals, per després encaminar-se cap al terreny on havien d’acampar.

Per a molts, era la primera vegada que acampaven en tenda. Les vam muntar entre tots i vam anar a sopar, pràcticament a les fosques, però això no va fer aturar els nostres cants de bon profit enmig de la nit.

Mentrestant, el petits van tenir una bonica velada relacionada amb les estrelles, les galàxies i tot allò que habita aquest cel tan infinit. Només van fer falta una màrfega i un parell d’ulls per admirar allò que rarament apreciem.