Dia 4- El pintor

9 de juliol de 2013

Tags

Bon dia família!

Ahir va ser un dia per recordar, un dia del que els vostres fills us en parlaran molt després de tornar a terres garriguenques. Sobretot per la reclamada i aclamada nit de por; però no és solament per això; comencem des del principi.

8:30 el nens es desperten amb alegre música i se’n van cap a esmorzar. Quan el Ferran, que feia l’aniversari, pujava la bandera va aparèixer el Petit Príncep acompanyat, aquest cop, d’un home molt tacat de pintura… llògicament ens va explicar que era pintor i que se li havien acabat les coses a pintar i a més havia perdut uns pinzells. Així que vam decidir ajudar-lo després dels serveis.

Primer de tot, a l’activitat de matí vam decidir que pintaríem els nostres planetes, seguint els criteris que ens va assignar la Reina el primer dia. Uns el planeta blau, els altres marró, els altres groc… però amb detalls de tots els colors. Els planetes no van ser els únics que van acabar pintats; les cares i els braços dels nens i també dels monitors van acabar plens de pintura.

Quan tothom ja tenia el seu planeta els vam deixar assecar al sol per entrar a dinar; com tots els dinars que ens han servit fins ara, deliciós, en aquesta casa mengem variat i bo.

Al acabar de dinar vam començar l’hora lliure en que es van fer cartes, jocs… i vam agafar calor per a després refrescar-nos a la piscina.

I després de berenar i agafar forces… d’excursió! Vam marxar per grups de la casa de colònies fins a arribar a unes fonts on hi vam trobar els sis pinzells, quins grans i poblats boscos, més d’un s’imaginava que s’havia endinsat a la selva. La excursió no va ser llarga però sí entretinguda. I després assemblea de grup.

Seguidament ens vam dirigir cap al menjador per encarar la recta final de la nit. La trobada de la colònia va donar pas a l’activitat de nit, “El Viatge Espacial”, un joc de taula immens, amb mímica, dibuix, preguntes… Però poc a poc uns monitors anaven cridant als nens de 5é i 6é, i aquests convençuts que anaven a pintar un mural, van trobar-se al passatge dels valents; uns més que d’altres van anar a dormir comentant que era el que feia més por i el que menys.

Ja sento rialles per fora, a veure quina activitat ens espera avui! Demà us ho explico! Una forta abraçada a tots pares i mares!