Com ja vàrem avisar aquesta sisena entrada arriba una mica més tard que les altres a causa de l’excursió. Crema solar, una mica de cansament i satisfacció han acompanyat als nostres pirates en una cansada però fructífera jornada. Ja es comença a parlar dels últims dies, la tornada o la temuda nit de por… A poc a poc tot allò que esperaven va arribant amb una barreja de sensacions a camí entre l’alegria i la nostàlgia per un dia més que deixem enrere.

Les tripulacions es lleven a les seves cabines descansats i ja immersos en el sisè dia de les colònies, satisfets i contents per una petita ratxa de bona sort que els ha acompanyat durant les passades fites aconseguides, que s’han materialitzat en forma de trossos d’un misteriós mapa que encara no sabem que amaga, tot promet i no hi ha cap motiu per patir ni preocupar-se… No? Eh que no? Si us plau, digueu-nos que no.

Les paraules d’optimisme encara ens ressonen dins els conductes auditius quan ens sobresalta l’embogit crit d’un dels capitans pirata, ai las, sembla que s’han acabat les bones notícies. Bé sembla que també s’han acabat les notícies normals, ara només n’hi ha de dolentes, molt dolentes; durant la nit ens han robat els trossos de mapa i l’acte criminal porta una signatura clara, la Marina, que fa dies que ronda el campament a la recerca de maneres de fer-nos la guitza i culpar a la joventut del seu propi avorriment.

Segons ens explica el capità, els ha delatat una prova que s’han deixat d’una manera, a parer nostre, prou matussera: un mapa amb la ruta per tornar a la caserna en un lloc remot dins les muntanyes de l’illa. Així doncs, obligats a agafar el dofí per les aletes, ens hem mentalitzat i vestit per tal d’anar en una expedició al cor mateix de la selva i recuperar el que és nostre; que no hem aguantat tanta extravagància per marxar ara amb les mans a les butxaques.

Havent caminat un tros ben poc agraït, esclafats entre un sol de judici i l’empipadora terra del camí, que se’ns ha posat per tot arreu, ens hem endinsat en un espès bosc que ha obligat a separar els pirates més experimentats dels petits aprenents de corsari. Tot i la seva poca traça a l’hora de cobrir-se les espatlles, els lladres de la marina encara han tingut la mala idea de distribuir el mapa en diversos amagatalls. El primer ha estat trobat ràpidament pels més petits, que han hagut de resoldre un enigma per tal de desbloquejar el cofre i enfilar el camí que els tornaria a la base.

Al seu torn, els més grans han tret pit i han continuat caminant per tal d’arribar a una amagada cala on, ja entrada la nit i després d’escoltar relats i contes sobre vells llops de mar i perdudes llegendes locals sobre mitològiques criatures marines, han descobert el cofre i una pista per ajudar a desbloquejar-lo. Per sort, sembla que els pirates han estat entrenant sense descans, i obrir-lo ha estat una tasca fàcil.

Arriba l’hora d’anar a dormir, després d’un intens i esgotador dia, els nostres pirates més avesats han pogut anar a descansar deixant enrere el letàrgic soroll de les onades que de ben segur se’ls haurà quedat marcat a la pell. Els més petits han tornat a les cabines després d’escoltar mites i llegendes sobre les estrelles, mentre que els mitjans han pogut adormir-se sota la llum de la lluna, tot banyant-se de la seva màgia.