Meitat de les colònies, ja es comença a sentir veus de “Cinquè dia ja?!”, adaptats tots a la nova rutina molts ja es comencen a plantejar que tot i que infinites, les colònies no són eternes… Tot i això, no deixa de ser una excusa més per esprémer-les al màxim, fer trastades i passar-s’ho bé vivint l’aquí i l’ara. Demà la publicació al blog s’endarrerirà una mica, ens espera un dia intens!

Llevem veles un nou dia, i per sorpresa de tothom no hi ha hagut cap desgràcia que ens obligui a fer el moniato i rebaixar-nos davant de la varietat més tronada de personatges pintorescos, tot i això com que estar tranquils era demanar massa, ha arribat al campament Jota Balví, mercader i navegant que transita habitualment la ruta de la seda per aconseguir els béns més peculiars i exòtics.

Com no podia ser d’altra manera, nosaltres seguim en la nostra bèstia de voler completar el mapa del qual ja n’hem recuperat algunes peces i, qui ho diria, hem considerat al mercader un candidat vàlid a qui preguntar-li si en sabia res… Després d’una llarga, i molt llarga, explicació que oscil·laria entre vell llop de mar i eterna anècdota de padrí amb un lleuger toc de sabrosura llatina que l’acompanya ha acabat desvelant que, efectivament, en tenia un dels trossos mancants.

No sabem si a causa de les llargues hores a coberta amb el sol al cap i el vent de cara, o si pels efectes dels aliments fermentats a la bodega, però ens ha demanat que li intercanviem el mapa per una mica d’entreteniment… I què hi ha més divertit que embrutar-nos mentre competim per guanyar en la gimcana guarra? Ens ho hem passat tan bé que no ha dubtat en donar-nos el que era nostre, i després d’un matí tan complet ha anat a fer una becaineta.

Ja a la tarda se n’ha adonat que de diversió i emocions no s’omple la panxa, i l’avarícia del mercader ha aflorat de nou per a comerciar amb els béns més estranys i de menor necessitat que li quedava darrere algunes caixes en el magatzem… Total, i per evitar discutir-hi ens ha colat una quantitat innecessària de pals de gelat i una estranya, però modelable pasta amb els que ens hem enginyat fer un petit cofre per a guardar-hi els nostres tresors i variades figures per a decorar les cabines.

Arribada la nit i per a celebrar un dia que hem superat de manera estranyament favorable i prolífica, les diferents tripulacions esvalotades d’alegria han decidit enfrontar-se, aprofitant la foscor i clandestinitat de la nit, en una gran partida de capo. Com no podia fallar, han guanyat la diversió i el respecte, i ens hem retirat al sobre per a recuperar forces per a demà.