Haiku 5: llum a la foscor
20 de juliol de 2022
Haiku 7è: el gran casino
22 de juliol de 2022

Haiku 6: el camí del Tao

Passades mitges colònies, molts infants comencen a prendre consciència que les colònies, tard o d’hora, s’acabaran. Això, però, no és dolent, sinó que ja superada la novetat inicial, ajuda a infants i monitors a viure plenament i amb ànim cadascun dels moments, hores, i dies que s’encadenen. Encara queda molt per fer! Samurais: esmoleu les armes i aguditzeu l’enginy.

El sisè dia es desperta, i amb ell tota la colònia, el silenci únicament és trencat pel cantar dels ocells, i la llunyana remor d’ànimes alienes que viuen el seu dia a dia. Aprofitant la gentilesa del moment, els petits samurais han anat xino-xano cap al menjador on els esperava un revitalitzant esmorzar, que han devorat amb la voracitat d’un exèrcit mongol. Havent despertat la panxa, i resta de sentits, han anat cap a la bandera a donar la benvinguda a aquesta nova jornada.

Haiku 6: el camí del Tao

La calma, però, ha seguit sense trencar-se quan ha aparegut en Hideo, el segon Gran Savi, que els ha felicitat per aconseguir descobrir on s’amaga la recepta de l’origami necessària per completar la segona gran prova. Per carregar-nos d’energia i netejar la ment, ha ofert als joves guerrers una classe magistral de taichí, que també ha servit per agrair a l’univers i als animals del món tot allò bo que ens passa, continuant pel camí del Tao, i donant el tret de sortida a la travessia cap al refugi al peu de la muntanya.

Així doncs, s’han equipat de bones sabates, motxilla lleugera i ganes de caminar, i han donat el tret de sortida de l’excursió llarga. La caminada ha estat acompanyada de racons de sol, ombra, i per sort, bastant menys calor de la que ens ha acompanyat aquests dies passats, fet que ha estat agraït per tot el comboi. La primera parada ha estat a la vora d’un llac, on han aprofitat per dinar i recarregar cantimplores.

Tot i això, no hi podia haver una bona excursió sense sobresalts, i quasi a punt de continuar la marxa, una jove pagesa d’arròs que passava per allà, ens ha avisat de la presència d’una estranya bèstia que rondava pels boscos, i, per tant, han decidit separar-se. Així, els més petits han tornat cap a la casa, i els grans han continuat a pas accelerat fins al refugi, on han aprofitat per refrescar-se en unes piscines properes i muntar tendes, i ja a la nit, trobar el tresor místic on s’amaga els secrets de l’origami, i contemplar, finalment, el pampallugueig de les estrelles. Bona nit, exploradors.