Aquest matí, un participant amb evident cara de son, i dificultat per mantenir els ulls oberts, m’ha preguntat: -Quan s’acaben les colònies? – D’aquí dos dies. Li he contestat, al que ha seguit un estranyat – Perquè? Confós. No sé si seria també el cansament, que igualment he contestat amb un grunyit inintel·ligible que encara estic intentant descobrir què volia dir. Lluny d’estranyar-se, sembla ser que m’ha entès, i ha continuat el seu camí com qui no vol la cosa. Tanta intensitat sembla que comença a tenir efectes secundaris, tot i això, la colònia no s’atura, i infants i monitors es preparen per afrontar la nova jornada amb tanta il·lusió com sempre.

La colònia es va despertar dividida, els grans al refugi al peu de la muntanya mística, i els petits a la casa, on alguns d’ells van poder adormir-se sota l’infinit teló de les estrelles, que els observava conscient dels secrets que oculta. Així doncs, uns van emprendre un ràpid camí de tornada, per evitar uns no tan afables raigs solars, mentrestant, els petits s’ho prenien amb calma, i aprofitaven el matí per millorar les seves habilitats en arts marcials i fer uns origamis saltimbanquis amb els quals omplir de vida la colònia.

El matí ha nedat així davant dels samurais al ritme d’una carpa koi en un estanc. Un bon àpat, la tòrrida hora lliure esgarrapant els llocs d’ombra, i algun valent que posava en pràctica el seu estoïcisme en un intent de jugar a futbol al mig del solar. Sort dels monitors que, de nou, i pendents dels joves guerrers, han recordat que la insolació, és incompatible amb una bona execució de les nou descobertes habilitats orientals, i així com de la psicomotricitat general; no els ha fet falta insistir-hi massa.

Ja a la tarda, en Hideo ha agraït la descoberta del cofre per part dels grans, que, obrint-lo ens ha ensenyat un mirall indicant la font de tota saviesa recau en nosaltres, i ens ha invitat a aprendre de la filosofia dels origamis: figures de paper de tots colors i formes, que s’adapten amb la facilitat i la paciència de les mans que els manegen. Després d’en Hideo, ha aparegut el cap del Gran Casino, que els ha invitat a participar-hi, prometent un gran premi, els haikus. Què seran?

Així, s’han carregat d’enginy i picaresca, i han perseguit les monedes d’or com a goblins. Tot i això, alguns dels infants han estat estafats per la Toman! Una estranya organització, tatuada amb un sol, que oferia mètodes il·lícits i moneda de dubtosa procedència a canvi de suculentes comissions. El germen s’ha anat escampant lentament, i alguns infants s’han unit a l’organització, gràcies a la qual al final han pogut comprar els haikus al cap del Gran Casino. Sense saber encara com desxifrar-los, la nit l’han aprofitat per enfrontar-se contra antigues llegendes japoneses de foscor i obscuritat, amb les quals s’han carregat de coratge, i han emprès un petit camí per les tenebres.