Nois, noies, infants i famílies, per a disgust de la majoria, estem ja a la recta final. Per a molts nens i nenes, a més, significa que ja queda també menys per tornar a l’escola i a la rutina. En aquests, ara quasi, nou dies, hem traslladat el rebombori particular de cada casa a un petit reducte ancorat al bell mig de l’imperi Japonès, per allà el Berguedà on ens hem fet nostres les dèries, preocupacions i alegries de cada infant. A poquet a poquet, només ens queda anar fent els respectius comiats i abraçades a aquestes criatures fantàstiques que són els vostres fills i filles; i esperant que quan tornin a casa, conservin, encara que sigui a un raconet oblidat de la ment, un bocí de les colònies i tot allò que els hem volgut transmetre.

Surt el sol, i mentre els directors munten el pal de la bandera, els infants s’han aixecat amb més parsimònia de l’habitual entre crits animats dels monitors, i badalls d’aquells infants, i no tant infants, que no poden sobreviure sense les 10 hores de son al dia, aquí n’hi ha de tots colors. Tot i això, el cansament ja s’ha fet palpable en el silenci del menjador a l’hora d’esmorzar, que només era trencat per la voraç fam dels ja avesats samurais.

Havent posat les banderes sobre els pals, han aparegut tres bandolers de la Toman, aquesta misteriosa organització amb metodologies de dubtosa licitud i incertes intencions, i ens han manifestat la seva passió pel motor i les carreres. Per evitar represalies, i perquè no, passar una bona estona, cada clan s’ha posat la granota de treball i han començat a preparar el seu vehicle per a la tarda, pensant també en els paranys que obstaculitzaran el recorregut de la resta de grups.

Ja a la tarda, s’olorava la gasolina i els ànims a mesura que la graderia i les boxes s’anaven omplint del rebombori dels equips. Tots preparats, el tret de sortida ha marcat l’inici d’una jornada que s’ha omplert d’anècdotes, corregudes i unes quantes caigudes, coses del món del motor. En acabar, ha tornat la Toman i ens ha felicitat per la carrera. Han desvelat que tota l’organització, encapçalada pel president honorífic, són el tercer Gran Savi de l’amistat, repudiat per la rasta a causa de la seva modernitat i col·lectivisme.

Els antiherois ens han manifestat la voluntat de desestabilitzar el govern de l’Imperi i fer caure el regnat de les 4 grans dinasties i modernitzar així el vell territori. Tot i això, per a ser bons sabotejadors, primer cal practicar les habilitats i la cohesió del grup, i han anat al camp d’entrenament de l’organització enmig dels boscos a buscar possibles sabotejadors. Però alerta! S’ha confirmat les sospites de les velles criatures que habiten aquests boscs mil·lenaris, i enmig de crits d’horror i desaparicions, han saltat diferents lepretxuags al mig del terreny, que han fet estralls a les tropes.

Amb una lleugera por, però carregats de valentia, aquells que han sobreviscut han tornat a les cambres a reposar pel dia de demà. Com afectarà l’arribada de la Toman el desenllaç d’aquest torneig? Podran les quatre grans dinasties plantar-los-hi cara? O s’imposarà el poder de l’amistat i la modernitat? Quina enredada portem!