Tram final d’aquesta aventura que a tota velocitat s’ha edificat davant nostre i lentament ja es va esmicolant. Sembla ahir quan recordàvem els noms de tots els repetidors, i descobríem els d’aquells que per sort o per destí iniciaven una aventura que difícilment s’esperaven. Avui ja són records que algun dia potser d’aquí a poques setmanes, potser d’aquí a molts anys, apareixeran en alguna cara en forma d’espontanis somriures, o converses il·lusionades. Infants i monitors necessiten ara descansar i digerir, a poc a poc, tota aquesta pilota d’emocions i intensitat que ens ha arrasat sense cap mena de mirament… Sense paraules per expressar el que senten les entranyes, ens acomiadem de les colònies i d’aquest petit racó digital amb el desig que l’hàgiu gaudit tant llegint-lo com nosaltres fent-lo. Famílies, ens veiem a les 16h a la Casa de Colònies de les Vinyes de Vilamarí.

Tot i els alts i baixos, l’estabilitat de l’Imperi Japonès està per sobre de tot, i cap entrebanc frenarà el procés de coronació del nou emperador, així ho ha volgut el Red Sun. Els últims esdeveniments, però, no van clarificar quina de les dinasties era la més adient per fer-se amb el tron, i, per tant, els clans han decidit jugar-s’ho en diferents jocs. Els més petits han decidit competir en diverses rondes de calcio storico, mentre els grans, tot fent ús de les capacitats tàctiques, s’han enfrontat en una macropartida a quatre bandes de la bandera. Qui en resultarà elegit?

A la tarda, i abans de saber el guanyador, ha tocat fer els preparatius per la gran cerimònia on sushi, kimonos, i protocols han omplert la tarda amb la finalitat de fer un banquet capaç d’amansir les feres. Només pot guanyar una dinastia i no agraden els ensurts. Passada també la vergonya inicial de descobrir qui seria la parella de qui, i tot i la formalitat inicial, han procedit a engolir com pelicans acompanyats de la brisa del vespre, i sota un immens sostre que a poc a poc s’anava apagant.

Quin seria el desenllaç d’aquest agitat torneig? Ningú ho sabia, massa incògnites encara per resoldre quan davant l’expectació dels samurais han aparegut els 4 líders dinàstics, acompanyats de dos dels grans savis. Abans que algú pogués preguntar pel gran oracle Ho Chi Minh, ens han revelat que ha desaparegut, i tots els indicis apunten a… La Toman! Ha aparegut darrere els caps del vell règim dinàstic d’un cop de porta, disposats a posar fi a tot plegat, i portaven com a aliat inesperat el badoc Kappa, que ha actuat de doble agent tot aquest temps.

Han proclamat la fi del decadent imperi i, armats fins a les dents han reclamat el poder de l’amistat com a solució de tots els problemes, la prosperitat i el progrés, i s’han alçat com a comitè gestor encarregat d’organitzar les primeres eleccions. Superats en nombre, i sense el suport dels infants, els líders s’han vist anul·lats i s’han rendit. Així doncs, acompanyats del ritme de la tecno cúmbia, uns còctels de suc i algun canapè, han celebrat, tot amagant algunes pinzellades de dissimulada tristesa, el final d’aquesta aventura. La colònia ha anat a dormir deixant enrere aquesta olla de grills disposats a assimilar, i gravar-se a foc, uns dies inoblidables.