Un any més el mes de Juliol per l’Apassomi vol diranar de colònies. Dit i fet, el passat dia 4 de juliol de 2008 dos autocars carregats de 80 nens i nenes i 18 monitors i monitores van començar el viatge cap a les Mines d’Osor. Allà ens esperaven 10 dies fantàstics carregats d’aventura, activitats, bons amics,… i acompanyats d’un personatge misteriós que molts de nosaltres no coneixíem.
Tot va començar quan dies abans de marxar de colònies varem rebre una postal molt estranya d’un viatger anomenat Wally. El dia de marxar, abans de pujar als autocars, varem rebre una trucada telefònica de la casa de colònies on ens deien que un hoste de la casa s’havia descuidat la seva maleta a l’estació d’autobusos de les Borges. Sense perdre temps ens varem posar tots a buscar-la. Així va ser com carregats amb una vella maleta a ratlles vermelles i blanques ens acomiadarem dels pares i mares i varem posar rumb a les Mines d’Osor per a conèixer aquell viatger, que ja havia visitat el nostre poble.
Un cop ja instal·lats a la casa de colònies, desprès de fer la ja tan esperada presentació del cançoner i just abans d’anar dormir varem trobar una campana, una bústia, un àlbum i una carta. La carta era d’aquest viatger tan aventurer, el Wally. En ella es presentava i ens invitava a refer els seus viatges per recuperar tots els souvenirs que havia anat perdent pel món, i així poder tornar a tenir la maleta plena de tots els records dels seus viatges.
És així com ens varem posar ha viatjar d’una època a una altra i d’un país a un altre resseguint el passos del Wally. Tot el dia estàvem atents de la bústia per què no sabíem mai quan podia arribar una nova carta. Per això servia la campana, el primer que descobria una nova comunicació, la feia sonar ben fort per que tota la colònia es reunís per llegir-la.
Seguint les petjades d’en Wally varem anar a un estadi olímpic, a Egipte, a la passarel·la Gaudí, a una galeria d’art, a la selva, a un càmping, a Hawaii, una curta visita a l’espai, a l’illa del tresor, a una fira i a Venècia on varem realitzar una gran festa per acomiadar les colònies. És així com, desprès de tants viatges, varem poder omplir altre cop la maleta del nostre amic Wally, i també el seu àlbum de fotografies.
L’últim dia de colònies varem poder celebrar un gran dinar de germanor amb totes les famílies. Va ser un dia per compartir tots plegats, pares i fills, l’entusiasme i les experiències viscudes durant els 10 dies de colònies.
També cal recordar, que en les Colònies 2008, a més de fer-nos un fart de viatjar també varem viure la colònia: cada dia varem anar a la piscina, als matins fèiem serveis, jocs, excursió pel riu…
Ahh! I a més varem dedicar temps a deixar les nostres petjades al camí de la felicitat. Cada dia un grup diferent avançava unes passes més i ens deixaven els seus secrets per poder avançar en aquest camí.
Val la pena dedicar una paraula d’agraïment al nostre cuiner, el Martí, i a tot el personal de la casa per fer-nos una estada tan agradable.
Gràcies a tots, un any més, per haver fet possible les Colònies d’Estiu 2008!