Bones famílies, disculpeu el retard d’aquest primer missatge, però ja sabem que el començament de colònies sempre ens porta a tots una mica de cap, i que la comunicació a través d’antics pergamins tampoc és la més fiable i senzilla de totes; com molts ja sabeu, durant les colònies (esperem que cada matí) anirem actualitzant aquest blog amb informació i fotografies del camí que els nostres herois i heroïnes hauran de recórrer per un regne màgic que encara hem de descobrir. Ens hi acompanyeu?

Romanç Cap. 1: l’arribada a un món màgic

Benvolguts lectors i lectores, us saludem des d’un regne llunyà, una contrada on les fades i els gegants encara hi tenen cabuda i on la màgia perdura des de fa mil·lennis. Les antigues llegendes custodiades en les grans biblioteques expliquen que la font de tot aquest poder rau en un objecte original, una peça clau que fa girar l’engranatge d’aquest món i del qual en neix la vida: l’artxé.

Després d’un viatge amb carruatge màgic, els viatgers errants de l’Apassomi hem arribat al que sembla una antiga vila migeval envoltada de grans serres, alts pics i frondosos boscs. La primera gesta ha estat descobrir i recórrer les estances de la vila i buscar, perquè no, alguna taverna on recarregar forces després d’aquest llarg volt.

Seguidament, els nostres novells vilatans i vilatanes s’han reunit per plasmar negre sobre blanc els ‘furs i lleis’ amb els quals es regiran durant la seva estança, tot coneixent les noves cares i recordant les velles que els acompanyaran aquests pròxims nou dies.

Com ja bé essent habitual en les aventures dels apassomis, la calma i pau que planava sobre la vila s’han vist truncades per l’aparició d’un personatge estrany. Atret per la grandiositat i les ganes d’escriure història, un jove practicant xamànic anomenat Günther ha presentat la seva voluntat de trobar i adquirir l’artxé. Conscient de la gran dificultat d’aquest acte, ens ha demanat ajuda per cercar l’objecte, ja que sembla que algunes escriptures recorden les grans proeses fetes realitat pels Apassomis al llarg de l’antic orient, els set mars o el far west.

Després de donar-li el nostre vistiplau a l’aventura i que en Günther desaparegués entre una boira espessa, va arribar un moment de retrobament amb un curiós personatge anomenat Paco Fiestas, que sembla que porta enllaçant revetlles des de les últimes colònies. Ara bé, aquest any ens ha demanat que li diguem Cesc Festes, ja que diu que s’ha apuntat a un curset de català i que així l’ajudem a practicar la nostra llengua.

Entre rialles i cançons ens ha presentat una escriptura ancestral anomenada ‘Cançoner’, el qual té el poder de portar música i diversió arreu on s’obre i se’n recita algun vers. Per fer-ne prova de l’anomenat poder, vam recitar unes quantes cançons i vam ser testimonis del valor de què teníem entre mans.

Ja entrada la nit, i sota la llum dels estels, la calma es va apoderar de la colònia. Els ulls d’alguns vilatans ja pesen figues i sembla que les llums de les tavernes i cases es comencen a apagar. No sabem que els hi espera d’aquests nou dies, però el que sabem del cert és que en posar un peu en aquesta vila, una guspira de màgia s’ha encès en els ulls dels nostres joves vilatans i vilatanes. Seran capaços d’ajudar al jove practicant a trobar l’artxé? Sembla que els Apassomis tornaran a ser la peça clau d’aquest enigma, però primer hauran de recarregar energies per fer front al camí que es dibuixa al seu davant. Ens acompanyareu a descobrir la seva aventura? Ben segur que quedarà escrita en les noves escriptures èpiques…

el Cronista